Agevo

AGEVO

 

30/10/2013

 

AGEVO (Aula d’extensió universitària per a gent gran del Vallès Oriental)

 

Verònica Aguilera, Paisatge núm 1, 1999

 

Per Agnès Sebastià >>

 

 

Aquesta és la peça que hem triat per al comentari, què els sembla?

 

És una escuma.

 

Una muntanya amb una persona a dalt.

 

A mi m’és una mica antipàtica perquè jo també participava en el concurs… no li tinc simpatia.

 

 

 

Sí, és la guanyadora d’un concurs d’escultura. Els agrada?

 

Jo no me’l penjaria a casa.

 

T’has d’imaginar que és una muntanya…

 

Ho diem sincerament?… A mi no massa.

 

És molt diferent del què estem acostumats a veure, no ho veiem com una obra.

 

El material… sembla un coixi esmicolat

 

És original, sí que ho és.

 

Sembla una persona que està al cim d’una muntanya, i aquí està una mica escarvada.

 

Si fos blanc semblaria una vista glaciar… però com que no és blanc no ho puc dir.

 

Sembla com si fos un penya-segat davant del mar…

 

Moltes vegades no ho saben ni ells mateixos què volen dir.

 

No m'agrada

 

 

 

Per què creuen que l’artista fa això, què ens vol explicar?

 

Perquè era un encàrrec de classe… no ha continuat amb aquesta línea… és una obra molt puntual dins la seva carrera. Jo la conec.

 

No ho sé, però és molt fred, no dóna caliu, no és maco ni trasllada enlloc, el meu qualificatiu és fred… deu tenir molt valor… però… potser sóc jo que no hi arribo… jo no el penjaria a casa meva.

 

 

 

Per què posa aquesta figura aquí amb aquesta escuma i ens ho presenta?

 

Per mi està una mica pirat… l’artista.

 

Potser que la naturalesa és molt extensa i els humans som molt petits… ja sé que és un de sol però jo pluralitzo… només n’hi ha un, però potser vol dir això. És una possibilitat.

 

A mi em fa la impressió d’un tall d’un tros de terra i que es veiessin totes les cavitats… en part sembla un formatge.

 

En canvi, jo m’imagino una muntanya i un que s’hi passeja per allà i que s’ha esllavissat alguna cosa i ha fet que quedi aquest forat en aquí.

 

És un muntanyenc.

 

És una figura que està buscant.

 

És algú que està molt sol… hi ha molta solitud.

 

Com si estes perdut a la muntanya.

 

Sí, està buscant alguna cosa… i està sol.

 

És un paisatge destruït.

 

És el pastor que ha perdut les ovelles.

 

Si almenys es veiés una punta d’arbre, o una mica de verd… t’imaginaries més coses… però així…

 

Sí, és inhòspit. Un paisatge inhòspit. I aquesta cova que hi ha aquí a baix…? A mi em fa la sensació que s’hagi d’acabar trencant…

 

Jo diria, puc explicar una cosa?… com aquella història que s’explica… un que pregunta: i com s’escriu una bona carta d’amor? Doncs comences sense saber què vols dir i acabes sense saber què has dit. Així s’escriu la millor carta… Per a mi això és com aquesta obra.

 

Per mi el més estrany de l’obra, el què em fa que no m’agradi gens és l’escuma… em fa fàstic, no la vull mirar… En canvi n’hi ha d’altres tan maques! Que m’agraden…

A mi m’agradaria saber què ha dit l’artista? Ha deixat explicat a algun lloc què ha volgut dir?

I doncs, al final què… sabrem què és?

Home, cadascú dóna la seva interpretació…

Per cadascú vol dir alguna cosa?

Per mi és una paret molt agressiva (assenyalant totes les obres de la paret): aquesta escuma trencada, els neons al costat (l’obra de Jordi Benito), després la cuirassa negra (l’obra de Carles Planell) i aquesta nena amb els dits que són pals (l’obra de Josep Mª de Sucre)… per mi aquesta paret em parla d’una manera molt agressiva…

(Silenci)

Hi estan d’acord?

Sí, sí…. a mi no m’agrada. El proper dia podrem fer el mateix que hem fet avui, però amb una obra que ens agradi…?

Podem saber, ja, què vol dir?