Fons d'art

El fons d’art és el més complex, ja que comprèn una periodització molt extensa des del segle XIII-XIV fins als nostres dies i també pel fet que, de manera desigual i sense un equilibri qualitatiu i/o quantitatiu, hi trobem obres d’una gran diversitat de moviments, corrents artístics o estils que sovint no permeten la representativitat idònia per a la difusió.

Quant a les obres de la col·lecció d’art religiós (del segle XIV al segle XIX), com ara pintura i escultura (taules, retaules, teles, talles, relleus, etc.), no en sabem l’origen concret (esglésies) i és en aquest sentit que el Museu té línies de recerca obertes per tal de completar la documentació i història de les peces. Aquests treballs ja han donat alguns resultats com, per exemple, la identificació del retaule del Roser de Sant Pere de Vilamajor, entre altres.

Cal esmentar, de finals del segle XIX, les obres d’Eliseu Meifrén, J. M. Tamburini, Baixeras i Rossend Nobas i, de la primera meitat del segle XX, les de Manolo Hugué, Puig i Perucho, Sandalinas o Hernández Pijoan, entre altres. Al costat d’obres d’un dels fundadors del museu, l’artista Vicent Albarranch, trobem també les d’alguns dels seus seguidors, entre els quals diversos artistes de Granollers com Brugarolas o Francesc Serra.

Les obres del Premi Pintura de Granollers (1959-1964) va aportar obres de Josep M. de Sucre, J. Curós, E. Alcoy, T. Asensio, M. Mezquita, C. Planell, Romà Vallès, Magda Bolumar, García Pibernat, Yago Pericot, etc.

Després de la reobertura del Museu es van incorporar obres d’artistes de Granollers i la comarca procedents de donacions, adquisicions o dipòsits: Amador Garrell, Abelló, Fornells-Pla, Josep Franco, etc. Durant poc més de 25 anys, anualment, l’Associació Amics de l’Art va donar a la ciutat una obra que s’incorporava al fons del Museu: Jaume Genovart, Francesc Anglès, Jaume Muxart, Vives Fierro, Rafael Bartolozzi, Josep M. Subirachs, Modest Cuixart i Albert Ràfols Casamada. També hi ha les obres guanyadores del Concurs d’Escultura de Granollers que l’Ajuntament portà a terme des de 1997 al 2000. Algunes obres procedeixen d’exposicions temporals com les de Moisès Villèlia, Antoni Tàpies, Orlando Pelayo, Xavier Grau, F. García Sevilla, etc.

S’han fet adquisicions puntuals d’obres de Jordi Benito, Josep Uclés i Vicenç Viaplana, entre altres. La política d’adquisicions d’art contemporani (1989-1992) va possibilitar, amb un bon nombre d’obres sota una proposta curatorial amb el títol “Escultures”, la presència, el desenvolupament i la renovació de les tres dimensions en els àmbits de l’escena artística catalana des de finals dels anys vuitanta, amb obres d’Antoni Abad, Francesc Abad, Jordi Benito, Jordi Canudas, Jordi Colomer, Pep Duran Esteva, Gabriel, Ramon Guillén-Balmes, Mabel Palacín/Marc Viaplana, Ramon Parramon, Carlos Pazos, Perajaume i Joan Rom.

Finalment cal fer una menció específica a l’obra d’Antoni Cumella, artista granollerí i referent específic i d’importància internacional en el tractament de la ceràmica. Al costat de peces que en recorren les diverses èpoques, trobem també els plafons i les peces esculturades de la darrera etapa, conjuntament amb obres procedents de la col·lecció Salvador Riera.