Origen de les col·leccions

1932, neix la col·lecció d’art

El 1932, un grup d’artistes de Granollers van fer veure a l’Ajuntament de la ciutat la necessitat de constituir un fons d’art. Aquell mateix any, naixia el Museu de Granollers i del Vallès Oriental, amb unes trenta obres donades per aquests artistes. El 1935, una primera exposició va permetre incorporar noves obres. Durant la Guerra Civil, la Junta de Salvaguarda del Patrimoni, una comissió creada per la Generalitat, va dipositar al museu obres procedents de col·leccions particulars i eclesiàstiques de la comarca. Acabat el conflicte bèl·lic, les que no van ser reclamades es van incorporar a la col·lecció.

Si bé la primera seu del Museu de Granollers va ser a l’antiga presó de la ciutat, ja el 1937 va passar a la casa Molina, on es va estar quasi trenta anys. El 1965, i com que l’edifici amenaçava ruïna, el Museu va haver de tancar. Onze anys després, el 1976, es va inaugurar un edifici de nova planta signat pels arquitectes Bosch, Botey i Cuspinera al solar on hi havia hagut la Unió Liberal, una entitat que havia dinamitzat la vida associativa i cultural de la ciutat i que havia estat requisada pel franquisme. Des de llavors, aquest nou edifici allotja el museu.

Les excavacions arqueològiques

Des dels anys quaranta, a Granollers i comarca es van anar fent excavacions arqueològiques impulsades de manera desinteressada per persones cultivades i amb una gran sensibilitat pel passat. Durant més de tres dècades, des de 1945 fins a 1980, es van recuperar els dos grans mosaics de la ciutat i nombroses eines de treball, collarets, ceràmica i elements funeraris neolítics i romans. Dipositats al Museu de Granollers, van passar a constituir-ne la col·lecció d’arqueologia. El 1981, arran de la creació del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, les excavacions es professionalitzen i comencen a ser sistemàtiques.

Donacions, premis i obres produïdes al Museu de Granollers

A partir dels anys cinquanta, el fons del Museu va anar creixent amb donacions i obres premiades en concursos de la ciutat. Un dels més significatius va ser el Premi Granollers de Pintura, convocat entre 1959 i 1964, que recollia obres de l’informalisme català. Més endavant, el 1997  fins a l’any 2000, hi va haver el Concurs d’Escultura. Cal destacar el certamen convocat per l’Associació d’Amics de l’Art, que, des de 1978 fins al 2003, cada any va donar una obra a la col·lecció d’art del Museu. Una col·lecció que va anar creixent amb la mateixa dinàmica expositiva de la institució, que va permetre incorporar obres d’artistes de la ciutat i del país que havien estat convidats a exposar o, en alguns casos, a treballar a les mateixes sales del museu.

Les adquisicions d’art contemporani

Amb la democràcia ja consolidada, la ciutat va apostar pels nous llenguatges contemporanis. El 1989, es va iniciar una política d’adquisicions d’art contemporani que ha continuat fins avui. Hi va haver un primer moment, que amb alguna interrupció es va allargar fins al 2007, en què el Museu de Granollers va treballar estretament amb el Manel Clot, crític d’art i reconegut professional. El resultat va ser un fons específic d’art contemporani d’unes quaranta obres d’alt nivell que abracen gèneres diferents com la instal·lació, l’escultura, la fotografia, el vídeo i també la pintura. Des de llavors, la col·lecció continua creixent amb obres d’artistes de Granollers i de la comarca, i d’altres que enllacen amb les línies de discurs i de recerca de la institució.