Espai Obert

Un museu se singularitza per les col·leccions del fons que mostra a les seves sales, però també per aquelles obres que són als seus dipòsits. Ara bé, que hi hagi obres que no són visibles, no vol dir que no siguin interessants. Pot voler dir que estan en procés de restauració, que són tan fràgils que no es poden mostrar, que la seva exposició a les sales distrauria el discurs museogràfic que justifica la presència de les altres, que acaben d’entrar al museu i s’estan catalogant, etc. Tanmateix, si són molt variades les raons per les quals hi ha obres que dormen als dipòsits d’un museu, també n’hi ha d’altres per les quals les voldríem veure. Però no tots ho podem fer; només un professional, un estudiós, un investigador o, fins i tot, un artista.

La curiositat, però també el desig d’acostar-se a la manera en què observa, analitza o es deixa afectar l’artista, són alguns dels motius que hi ha al darrere d’«Obres els dipòsits», un projecte curatorial, produït per la Xarxa Transversal l’any 2020, consistent a convidar deu artistes de diferents disciplines a entrar als dipòsits dels museus dels deu municipis de la Xarxa amb el propòsit de crear una obra nova, inèdita i original, tot estirant el fil d’allò que els cridés més l’atenció en el decurs d’una primera visita als dipòsits, d’allò que més els colpís en relació amb les seves línies d’investigació artístiques.

«Arqueologia d’un inventari. Vida i política dels objectes de la salvaguarda a Granollers 1936–2021» és el títol del projecte que va concebre Ignasi Prat en el marc d’aquella proposta coral. Es tracta d’una recerca de més d’un any de duració que, per bé que ja ens en va fer cinc cèntims en una conferència que va impartir en aquest museu l’octubre de 2020, és ara que es desplega del tot per poder-ne observar els resultats.

Fruit de l’interès de Prat per la memòria històrica de la Guerra Civil, l’impacte de la dictadura i, en general, les estratègies de visibilització de les estructures del poder, principalment polític, el fil que va estirar l’artista per arribar on ara som va ser quelcom molt present en bona part dels museus amb els quals es va treballar: la salvaguarda. És a dir, la tasca de salvament i ordenació del patrimoni que, amb el lideratge de personalitats sensibles al llegat històric i cultural del país, va emprendre la Generalitat arran de l’explosió de violència revolucionària que es produí a Catalunya amb l’arribada del feixisme i el cop d’estat, l’any 1936.

Tot partint de la informació que el museu oferí a l’artista, que procedia principalment dels registres d’entrada i sortida dels béns i obres salvaguardats, així com de l’inventari fotogràfic d’un llegat dipositat en diferents edificis de la ciutat per problemes d’espai, Prat es va capbussar en els dipòsits del Museu de Granollers per tal d’identificar, estudiar i fotografiar aquells objectes que encara hi romanen. Durant tot aquest procés, va comptar amb l’ajut dels responsables del museu per tal de contrastar una informació que, pel fet d’haver estat generada en el marc d’una guerra, sovint no era prou curosa com caldria.

Un cop identificats 56 objectes dels que encara haurien de ser al museu, després que se n’haguessin retornat 4.186 dels 7.872 enregistrats per la Junta de Salvaguarda en el seu moment, Prat ha decidit mostrar-los en públic, prioritzant el seu valor documental per damunt de l’artístic. Una decisió que, alhora que permet veure què roman al museu de tota aquella operació que representà l’origen de moltes de les col·leccions avui presents als nostres museus, és també un homenatge a aquelles institucions i persones que, durant la guerra, van treballar per la salvació del patrimoni històric i artístic del país.

Frederic Montornés

Portada catàleg

Ignasi Prat Altimira (Sant Esteve de Palautordera, 1981) és graduat superior en fotografia, llicenciat en Belles Arts i Màster en Producció i investigació artística per la Universitat de Barcelona i doctorand en Arts i Estudis Culturals a BAU / UVIC. És artista resident a l’Espai d’Arts de Roca Umbert de Granollers. Treballa com a artista i docent entre Barcelona i Granollers i concep els seus projectes com expedicions als imaginaris de poder amb la intenció de donar-los a conèixer, comprendre’n la seva naturalesa i el seu funcionament. El resultat d’aquestes investigacions s’ha pogut veure en centres com el MUSAC de Lleó, el CCC del Carme (València), Arts Santa Mònica de Barcelona, La Capella (Barcelona), Le Breffoi-Salle Nicole Ginoux (França) o el Centro Cultural Conde Duque de Madrid. L’any 2013 va ser inclòs en la publicació Arte español contemporáneo (1992-2013), editada por La Fábrica sota la direcció de Rafael Doctor.

 

S’ha editat un catàleg de 58 pàgines i amb una edició limitada a 150 unitats. El catàleg incorpora tres textos, un sobre l’origen del projecte a càrrec de Frederic Montornés, un sobre la metodologia emprada a càrrec d’Ignasi Prat i un tercer sobre el fenomen de la salvaguarda a Granollers a càrrec de Cinta Cantarell.

La publicació s’estructura a partir de les fitxes de les obres que es troben al Museu de Granollers i en el seu conjunt recull tots els objectes que hem pogut localitzar del fons provinent de la Salvaguarda a Granollers. Cada fitxa conté les peces d'una mateixa procedència, que és bàsicament com estaven concebuts els lots que conformen el fons. Cada fitxa incorpora el número d'inventari que es va realitzar el 1936-1939, el número de sortida (si s’escau), la descripció original dels objectes i el número de registre actual del museu. Cada portada de les fitxes incorpora una fotografia de les esglésies i finques d'on provenien, de manera que les peces queden dins del contenidor d’origen.

El arte que nadie reclamó tras la guerra civil. Josep Playà. La Vanguardia 17/5/2021

"Arqueologia d'un inventari", al Museu, obre les portes al públic.VOTV. 14/5/2021