Fons numismàtic
La col·lecció de numismàtica del Museu de Granollers és una de les més nombroses del fons de la institució, està formada per gairebé 2.500 exemplars. El gruix de la col·lecció s’ha anat constituint des dels inicis del Museu, a partir dels donatius de diferents col·leccionistes de la ciutat. Els darrers anys el conjunt s’ha enriquit afegint-hi les troballes monetàries provinents de les excavacions arqueològiques de Granollers i de la comarca.
D’entre aquest fons, molt heterogeni, destaca el numerari antic, amb nombrosos exemplars de la sèrie grega, la ibèrica i especialment la romana, concretament la d’època imperial. També és nombrós el lot format per les monedes d’època moderna, en el qual destaquen alguns menuts encunyats a Granollers.
Però si hi ha una moneda que representa la comarca del Vallès Oriental és, sens dubte, la de Lauro. Aquesta ciutat ibèrica encunyà moneda entre els anys 150 i 90 aC. El nom de Lauro, tant present a Granollers i al Vallès, ha quedat fossilitzat en la toponímia comarcal i ha deixat de testimoni el nom amb què es coneixia l’actual Llerona en la documentació medieval: Laurona. Avui en dia es proposa que aquesta gran ciutat ibèrica, que tenia capacitat d’encunyar moneda, cal identificar-la amb el poblat ibèric del Puig del Castell de Samalús (Cànoves i Samalús), gràcies, entre d’altres, als estudis de dispersió monetària.
Per saber-ne més
- GUÀRDIA, M. (2016): "Lauro y el poblado ibérico del Puig del Castell de Samalús (Cànoves i Samalús, Barcelona), hacia una nueva propuesta de la localización de la ceca". XV Congreso Nacional de Numismática, Madrid, octubre 2014, pàgs. 863-886.
- LLORENS, M, RIPOLLÈS, P (2002) "L'aportació de Josep Estrada al coneixement numismàtic." Lauro: Núm.: 22-23 pàgs.91-94.
- ESTRADA, J. Y VILLARONGA, L. (1967): “La ‘Lauro’ monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)”, Ampurias 28, Barcelona, pp135-194.
- VEGUÉ, P. (1951): "El monetario del Museo de Granollers", Ampurias 13, Barcelona, pp. 198-202.