Sala SET

Dimonis és una obra polifònica on l'espectador acaba formant part d'una altra obra que el conté. Ésser posseït sense saber-ho i transmutar de subjecte-passiu d'una exposició a objecte-actiu d'una instal·lació o d'una obra teatral. El públic passa de la llibertat de moviments dins d'una reproducció de la planta del pis on Verdaguer assistia els exorcismes, a ser posseït per cabosanroque, i sense ser-ne conscient executa uns moviments orquestrats, una coreografia, per acabar completant l'obra.

Cabosanroque és una parella d'artistes sonors (Laia Torrents i Roger Aixut) que neix com a número col·lectiu musical en el 2001 a Barcelona. A cavall entre les arts visuals, arts escèniques i la música experimental, el seu treball gira al voltant de les capacitats performatives de la màquina, l'objecte i el so. Aquests tres eixos de treball i recerca han desembocat en la creació d'un relat artístic propi e únic, un llenguatge fàcilment identificable i intransferible.

Aquests dos investigadors incansables del món sonor, se serveixen de les llibretes escrites per Jacint Verdaguer entre el 1890 i el 1893 mentre assistia a sessions d’exorcismes en un pis de Barcelona, per reflexionar sobre el fenomen de la possessió i les seves implicacions socials, estètiques, biològiques i fins i tot teatrals. Textos profundament actuals que, amb la situació provocada per la crisis sanitària del Covid-19, ressonen encara amb més contundència.

Una aproximació a un text estrany, excepcional, mai corregit ni publicat (en vida del poeta), des de diversos nivells analítics, però amb un objectiu final: la instal·lació. Una manifestació artística integrada per 10 dispositius plàstics i sonors, resultat de l’exploració de cinc conceptes bàsics: l’acte comunicatiu, el ritual, la no correspondència entre continent i contingut, els paral·lelismes amb la biologia: els paràsits i els virus, i finalment les formes de possessió i la relació dramatúrgica que s’estableix entre ells.

Les paraules de Verdaguer, profundament actuals, són el nus que lliga dos mons paral·lels: el visible i l’invisible. L’home i la societat. L’individu i la seva comunitat.

Jacint Verdaguer (1845-1902), el poeta romàntic més important de la literatura catalana, en el punt més àlgid de la seva carrera, decideix arriscar la seva vida d'èxit i privilegis per dedicar-se als més desvalguts de la societat. Ho fa a les acaballes del segle XIX a Barcelona, en un moment d'una gran crisi social, també a Europa i a nivell mundial. Espiritisme, anarquisme, comunisme, darwinisme, Nietzsche, Freud... el món sencer bull, i l'església catòlica es veu qüestionada en molts fronts. És en aquest moment quan el poeta comença a participar en sessions d'exorcismes, i durant quatre anys pren notes amb regularitat que queden recollides en quatre quaderns.

Cabosanroque s'aproxima al Verdaguer més desconegut i el rellegeix des de la contemporaneïtat, fent-ne una interpretació lliure, de la paraula al so, i del so a la imatge.

 

Organitza: Arts Santa Mònica – Departament de Cultura

Produeix: cabosanroque, Festival Grec, La Filature de Mulhouse (Scène Nationale Française), Festival Temporada Alta i Fundació Lluís Coromina amb la col·laboració de l’ICEC.

Amb el suport: Fundació Verdaguer, MUHBA (Museu d’Història de Barcelona) i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

Concepte, creació, dramatúrgia, direcció, disseny de so, composició i escenografia: cabosanroque (Laia Torrents Carulla i Roger Aixut Sampietro)

Agraïments: Casa Museu Verdaguer, Departament d’Antropologia Social de la Universitat de Barcelona, CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona) i a Enric Casasses, perquè sense els seus Dimonis (Verdaguer Edicions, 2014) no existirien els nostres