SALA SET
HERETGIES
Vallverdú
Del 13 de març al 2 de novembre de 2025
Sala SET
TERRA. Jaume Vallverdú pertany a la raça d’artistes empeltats a la terra, amarats de la terra. Nascut a l’Hospitalet de Llobregat, quan encara eren ben visibles els amplis i generosos horts al voltant de l’ermita de la Mare de Déu de Bellvitge, ben aviat transmutats en enormes blocs d’edificis; trasplantat en l’edat de la maduresa a Granollers, i exercint ara també des del seu taller a Concabella, a la comarca de la Segarra, terra aspra i eixuta. L’escultura de Vallverdú és indestriable del paisatge.
PARADISOS PERDUTS. Probablement, els únics paradisos possibles. El relat destil·la la nostàlgia d’un passat desconegut, però inapel·lablement lluminós i càlid. L’emergència de les primeres civilitzacions, a la Mesopotàmia, a la Mediterrània, a l’Extrem Orient, com a punt de trobada, com a exercici de tolerància i de comerç material i espiritual. L’optimisme desbordant, contagiós i expansiu d’allò que tot just comença.
INTOLERÀNCIA. I ben aviat, inevitablement, apareix la intolerància, que té com a única missió destruir-ho tot. L’artista blasma alguns dels episodis més sagnants d’aquest combat: la primera croada contra el catarisme, que va assolar Occitània a començament del segle xiii, i la cacera de bruixes, que va provocar la mort de centenars de milers de dones en les centúries modernes. Anna Boixadors n’esdevé la síntesi i el símbol.
AMB NOMS I COGNOMS. A la vila de Granollers van ser penjades sis dones i dos homes: Eulàlia Lafarga, àlies Ramoneta; Elionor Reig, àlies Maurineta; Gabriela Boira; Anna Boirons, àlies Rajolera; Solera; Maria Rosa; Joan Vives, àlies Joan Llarg, i Jaume Fenolleda. La seva tràgica fi només està documentada en una freda anotació al llibre de comptes del Consell de la Vila: «Gastos per a penjar a les bruixes: 10 lliures i 5 sous». Agustí Alcoberro Pericay
Jaume Ros Vallverdú (l’Hospitalet de Llobregat, 1954) fa vint-i-cinc anys que viu a Granollers, ciutat que l’acull i que avui mostra la seva obra al Museu de Granollers. Es forma a l’Escola Massana, en l’especialitat d’escultura, es llicencia a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona amb premi extraordinari i més tard n’obté el doctorat. Des de 1985 ha estat professor d’escultura a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona fins a la seva recent jubilació.
Ha exposat regularment en mostres individuals i col·lectives a diferents museus i galeries de Catalunya, com la Galeria Lleonart, la Galeria El Quatre de Granollers, el Museu de la Vida Rural, el Museu Enric Monjo, el Museu Municipal de Santa Perpètua o la Sala Ciutat de Granollers el 2011, entre d’altres.
Vallverdú és deixeble de l’escultora Lluïsa Granero, de qui aprèn les bases del que, amb el temps, es convertirà en la tècnica del modelat constructiu, una fusió del modelatge del fang amb la idea de construcció des del punt de vista escultòric, que té la seva tradició en l’escultura amb ferro. La fusió d’aquestes dues concepcions es treballa únicament amb fang i està dissenyada per a escultures de grans dimensions. Granero, quan afrontava escultures de formats considerables, les feia parcialment buides; així aconseguia una figura més lleugera i viable. Vallverdú n’adapta la tècnica, la perfecciona i construeix sempre la totalitat de l’escultura buida, creant el nou concepte de modelat constructiu.
Vallverdú sovint crea maquetes tridimensionals amb fang que serveixen per madurar la idea de l’obra que cobrarà vida més enllà d’aquest primer esbós. El dibuix és present en tota la seva creació i l’usa com a registre de les seves peces, juntament amb pensaments i poemes que deixa escrits en llibretes com a records de vida. Si una idea cobra vida en el seu si, emprèn el modelatge de l’obra amb l’única guia de la imatge que ha construït mentalment. Treballa amb terracota i totes les seves escultures són cuites a alta temperatura, un procés delicat que el fa estar pendent fins al darrer moment i que pot comportar la repetició del procés. Utilitza diferents tons, fet que confereix a cada obra una textura i sensibilitat especial.
Les obres de Vallverdú incorporen uns signes que ens poden semblar enigmàtics. Són el resultat d’un interès pels codis ocults i llenguatges encriptats de l’artista arran dels fets de l’1 d’Octubre a casa nostra i de la presència, oblidada des de la desaparició de la dictadura, de la censura. Conscient d’aquest fet, decideix gravar missatges encriptats sobre la superfície de les seves escultures. Vallverdú estudia diversos llenguatges encriptats existents abans de Crist, en l’alfabet dels templers, els maçons, Fibonacci, Corneli Agripa, Tolkien, Monari…, però finalment desenvolupa el seu propi encriptat,que integra a les escultures i forma part de l’obra en el vessant estètic i formal, però també lúdic, ja que ens ofereix la correspondència amb l’alfabet català, amb la intenció de compartir els seus pensaments més enigmàtics.