Amics de l'Àfrica

 

20/11/2013

AMICS DE L’ÀFRICA (grup d’aprenentatge de català)

Diverses obres: Garcia Sevilla, Francesc Anglès, Antoni Caba i Carles Planell

Per Agnès Sebastià

 

Voldria parlar una mica d’aquesta obra (Ferran Garcia Sevilla). Em podeu explicar una mica què hi veieu?

Una pintura amb negre, vermell, un quadre blanc i groc.

Verd.

Blau.

Què més hi veieu?

Un drac.

Un monstre d’un ull.

Una boca.

Un cap.

Un piano.

Muntanyes.

Cases.

Quadres? Són quadres?

Qui és aquest personatge?

És un noi, crec. Està rient.

No!

No està content perquè té molts problemes.

Està menjant… tot el que pugui menjar.

Està cridant.

És una història del poble Granollers. El problema d’una guerra… fa temps.

Aquest quadre té moltes històries, una sola obra té moltes històries.

És una història del poble Granollers. El problema d’una guerra… fa temps.

Aquest quadre té moltes històries, una sola obra té moltes històries.

Us agrada? Us dóna bones sensacions?

Sí.

M’agrada però no sé què sento.

A mi m’agrada. M’agrada el piano.

És el drac de St. Jordi.

És un quadre que va pintar el pintor en el museu. Us atreviríeu a pintar un quadre tant gran?

Sí. De tot es pot aprendre.

Quina és la història d’aquesta senyora (referint-se a l’obra de Francesc Anglès)

Parlem-ne una mica, si voleu…Qui és?

Una dona.

És vella.

Està parlant… amb el gos.

El renya.

Li diu que segui.

Li diu: “Cap a la dreta” i el gos a l’esquerra.

Està contenta?

No.

Està trista.

El gos no li fa cas.

Algú sap què fa aquest gos?

(riures)

On viu?

Viu a Granollers.

És catalana.

Encara que no parli, és catalana.

La roba.

El monyo…

Hem vist mai una dona com aquesta pel carrer?

Sí.

M’agrada la roba.

El bolso.

Té molts anys.

La cadena.

És una dona elegant.

Anem a veure’n una altra?

D’acord. (anem a veure el Retrat, d’Antoni Caba). Mirem aquesta dona.

Està trista. Està mirant una cosa que no li agrada.

Té el cabell curt.

El vestit, és negre.

És jove.

Us agrada aquesta pintura? Més que les què hem vist abans?

Sí.

No és grassa.

De quin país és?

De Brasil.

És catalana.

És europea.

És actual?

Aquesta foto fa molts d’anys… és una foto de la història.

Bé, no és una foto. És una pintura, molt detallista, però és una pintura: feta amb pinzells, una tela, a l’oli… És molt diferent a la que hem vist abans, però és una pintura, molt realista.

Té els ulls negres.

Està molt seriosa.

A qui mira?

Mira al pintor.

I també a nosaltres, no?

(Riures) No!

És rica?

Sí.

Per la roba, que és de marca.

És casada?

Sí (unànim).

És una senyora gran…

No parla molt. És molt tranquil·la.

Esteu tranquils?

Jo tranquil·la, però una mica nerviosa. Per aprendre…

Llavors estàs atenta… per aprendre.

Canviem?

Anem a veure la última, que és ben diferent (Carles Planell).

És una pintura. Però hi ha posat més coses.

Vols venir a veure què és?

(S’aixeca, i mentre s’ho mira…)

Puc mirar també?

Com pedretes… enganxades.

Això és un quadre de pintura negra molt maco.

Què hi veiem?

Carreteres.

Un poble.

Un mapa.

Camps.

Una gorra.

Rotondes.

Un cotxe. Són els llums. I les rodes. Això és el cap.

Una persona.

Podeu acostar-vos i mirar-vos-ho de més aprop.

(Alguns s’aixequen per mirar-s’ho)

M’agrada més aquesta.

Ha inventat una cosa… fa molts anys.

És del 59.

És molt antiga

L’artista ha fet unes formes i ens les ha deixat perquè imaginem…

Cases.

Terrenys.

Una guitarra. (tots riuen)

Moltes coses…

Aquesta no és la mateixa que les altres.

Aquesta està feta amb pedretes, no com les altres amb pinzell i ja està.

També hem vist una escultura. Recordeu?

Què us el què us ha agradat més?

A mi m’ha agradat el mono! (riures)(es refereix a l’obra de Carles Congost)

A mi tot.

A mi totes les coses.

Sí.

Doncs podeu venir sempre que vulgueu, és gratuït i a les tardes i caps de setmana està obert. Podeu entrar i tornar-vos-ho a mirar quan vulgueu. A més hi haurà canvis ben aviat… Fins aviat.