Amics de la ciutat

27/11/2013

Amics de la Ciutat (Associació que organitza diverses activitats culturals)

Antoni Abad, C’era una volta uno, 1982

Per Clara Rebollo

És preciós.

Jo ho tinc molt clar, la modernització i la industrialització han portat noves obres perquè aquest material només és possible precisament amb una troqueladora o bé amb qualsevol cosa mecanitzada.

És a dir, el que té d’innovador, però que a la vegada passarà perquè això… pel fet de ser dels primers que ha aprofitat aquest material per fer prestatges.

És de l’any 82 aquesta obra.

Últimament s’ha inventat l’oxitall, i partir de la maquinària nova, dels nous invents, han provocat noves coses, jo he dissenyat amb joieria i és així.

Sense nous material i nova tecnologia no hi pot haver noves formes.

I nous llenguatges, què en penseu d’això?

Dissenteixo lleugerament. Arribarà un moment que si això perdura, aquests perfils ja no s’utilitzaran aquests perfils, però ara ens agrada, quedarà l’encert per haver utilitzat aquest material, és original, però poder d’aquí 50 anys quedarà… la idea de l’autor supera l’interès momentani. Prescindint de la originalitat.

Sí, és el que passa amb el sistema de l’oxi tall, un sistema que es tallen les peces amb un tall d’oxigen, o de nitrogen. I els artistes han aprofitat que ha sortit aquesta maquinària, com aquell de les lletres…

En Plensa.

Sinó això a mà no es podria fer.

L’escultura és una cosa esculpida, amb sentiment, aquí no hi veig la cosa artística.

Què en penseu sobre això que diu ella? Voleu voltar?

Aquesta peça encaixa aquí, tanca. Pot ser una idea genial, però a la perfilaria d’alumini no li veig l’art.

No és alumini, és ferro galvanitzat. Les formes en sí mateixes no deixen de ser unes formes geomètricament poc elaborades, hi ha un recurs d’unes formes que venen donades, els angles, les arestes, estan condicionades pel material. A mi la cosa geomètrica m’agrada, però la intenció de l’artista no la veig.

A ell li fa pensar entre la relació de l’art i la tecnologia.

M’agrada la geometria, però no em connecta amb la intenció. Que digui alguna cosa això… em costa afirmar-ho.

Jo penso que és un material que es troba al mercat i que l’ha aprofitat amb creativitat. Ha creat un volum aprofitant un recurs industrial. Potser vol dir que les coses industrials poden ser boniques.

Ha anat tallant diferents mides i ha fet una escala.

Tornem a repetir el mateix… Què provoca l’escultor? Amb una escultura de pedra s’ha dit tot, amb una pintura s’ha dit tot. Què provoca l’escultor? Si trobem un altre sistema on encara no s’hagi dit tot, vol dir que necessitem nous materials i noves tècniques.

Aquí hi ha dues interpretacions. Ha aprofitat nous materials i ha volgut expressar alguna cosa. Però no l’entenc.

Dóna joc la relació entre les dues peces per fer una interpretació?

No la veig en un jardí.

L’artista creus que volia fer una obra decorativa?

Això són pentàgons. Per dins sembla un motllo. El títol…

Està en italià, Hi havia una vegada…havia estat un, era un. Crec.

Amb aquest títol sembla que el petit ha sortit de l’altre. Tenen una relació de causa-efecte.

Com els coets de la lluna, com una càpsula.

Va començar per un i se n’han fet dos. Això és especular molt. Però quina era la intenció de l’artista? Va continuar l’artista en aquesta línia?

Davant de l’art, tenim aquesta necessitat de coneixement per seguir pensant.

Probablement investiga materials, investiga sistemes.

Ens qüestiona també què és l’escultura, potser es planteja la seva obra.

Abans devia fer un dibuix, hi ha mides, estudi. Una certa precisió però podria haver estat més precís, si l’angle de tall no fos recte, vull dir que ho podria haver fet més perfecte. Si hagués tallat més graus hagués encaixat perfecte.

A l’espai, les dues peces són estables, reposen bé.

Si es veiés penjada o posada dreta no tindria cap interès. Així tens més òptica, més recursos per mirar.

Això sembla una de les primeres càpsules espacials, els sputniks, té aquesta cosa de nostàlgia, ho recordem bé, en fèiem també per jugar.

A mi el que m’agrada d’una escultura, és que es perdi el rastre, la referència d’on ha sortit. I aquí es veu clarament que és un perfil de Mecalux. Perd interès. Jo dic que l’obralleuneja. Que va a la llauna. Recorda més el principi que el final.

Nosaltres associem l’art a hores de feina, però aquesta obra no dóna la sensació de treball, és un muntatge, no perquè sigui poc elaborat, però hi ha poca… creativitat, és una cosa mecànica.

No genera calidesa.

D’acord que el Mecalux no genera… debat. No hi ha elements per tirar endavant.

Déu ni do! És una obra que fa poc que està a l’exposició, però us haig de dir que gràcies a vosaltres aquesta obra ha guanyat moltíssima calidesa per a mi. Moltíssimes gràcies per la vostra generositat.