Ampa Pereanton

15/12/2013

AMPA Pereanton (Grup format per pares i mares i nens i nenes de l’escola)

Bonaventura Puig i Perucho, Sota la parra, 1932 i Ferrater, Jardí, 1930

Per Agnès Sebastià

 

 

(una nena de 4 anys:)M’agrada aquest quadre amb flors i arbres…

 

Mmm, perfecte! Avui parlarem d’aquestes dues obres, precisament, i a més d’una petita intervenció que hi ha…

A mi m’ha cridat l’atenció l’obra del Brossa.

Què diu?

Heu anat mai a l’oculista?

Sí, però diu algo?

Voleu que canviem? O seguim aquí? Parlem d’aquestes obres…?

 

(Tothom sembla estar bé)

 

Hi veig arbres, un jardí.

Hi ha una persona en una cadira.

A mi em sembla que és un restaurant amb jardí.

Jo hi veig una torre.

Jo veig un llac al costat de la casa.

Jo crec que la casa és una església.

Dos jardins… ens podem imaginar una mica on són aquests jardins? I també ho pregunto als grans…

Jo crec que són de la mateixa casa.

Jo crec que no, en un veig una casa i en un altre una altra…

Penseu que són de pintors diferents.

A mi em sembla que hi ha uns arbres de colors verd, groc, marró..

 

Per tant estem a…

La tardor!

I l’altre?

A l’estiu?

A la primavera…

Anem a mirar el títol… Sota la parra? Quan s’està un a sota la parra?

Quan estem despistats, a les vacances d’estiu…

 

Mmm, molt bé! Aquesta és una diferència entre un i altre.

A un hi hem d’anar amb jaqueta i a l’altre amb samarreta curta.

I aquest com es diu?

 

Jardí… l’autor, quan ha posat el nom, no ens ha ajudat tant…

On creieu que els artistes, els pintors, s’han posat per fer aquestes obres?

Anar al lloc i intentar-ho copiar…

 

Què han necessitat?

Una tela

Pintures, pinzells

Per aguantar la tela, necessitem una fusta…

Un cavallet!

Un marc?

 

 

Segurament l’ha posat després… Quines sensacions teniu?

A mi em sembla que hi ha un caminet i ell s’ha posat en un costat per agafar millor tot el jardí.

Si jo estigués en aquest jardí trobo que feia molt de fred, perquè és fosc…

A quin moment del dia l’ha fet?

A la tarda… perquè es veu com si el sol s’estigués amagant.

 

I aquest?

Potser al matí? O al migdia…

Què dieu els grans? Quina sensació teniu quan veieu aquesta obra…?

Aquest quadre… fa calor, perquè hi ha molt sol.

Quins sorolls hi podem imaginar… hem parlat de la temperatura… què hi sentim?

Vent.

Ocells…

Tranquil·litat.

El vent que s’emporta les fulles…

En aquest, unes oques!

I d’olors? Quines sentiu?

Les de les flors.

Les fulles.

les plantes.

La terra.

L’olor de les plantes.

 

Us ho he preguntat per això d’aquí… són perfums (les obres s’acompanyen d’intervenció del perfumista Agustí Vidal al costat de cada obra; el perfumista assisteix a la sessió)… i els podem olorar… comencem pel de Sota la parra…Què us sembla?

 

Vols explicar alguna cosa?

 

Quan vaig veure l’obra em va produir una sensació de les cases que hi ha al Maresme, plantes d’estiu, prop del mar, no fan molta olor les fulles i de lluny t’arriba l’olor de mar. També la sensació de pols seca de l’estiu…

Jo me l’hauria imaginat més dolça pel raïm, com si estigués madur.

És una olor molt fresca de colònia…

Jo he pensat abans amb l’olor de la fruita.

El raïm no fa olor quan està a la parra.

A mi em sembla que quan estàs en una situació així el què sents és una olor molt lleugera, i en canvi amb el perfum és molt evident…

A mi no em connecta amb el quadre… tampoc sento l’olor del mar.

Jo hi veig el matí, com si acabessis de regar… m’ha donat perfectament aquesta idea de frescor matinal.

Jo sóc del Maresme, però no tocant a la platja, sinó dels pobles que estan una mica a l’interior, que estan a la muntanya però encarats al mar… i m’hi fa pensar.

A mi el benestar i l’enveja d’estar allà, tant el quadre com el perfum m’hi han portat… aquesta casa d’estiu… bon rotllo… tranquil·litat…els nens fent la migdiada (tothom riu). És l’ideal de l’estiu.

 

Us sembla que olorem l’altra? Com la trobeu?

A mi em porta olors de fusta i de fulla.

Jo també.Hi ha més branca seca, més arbre.

Per mi aquesta és més realista.

A mi aquest m’ha semblat olor de fulles…

Bosc… un bosc atapeït

Com si fos el Montseny…

En aquest perfum hi ha l’opció de la fusta i la terra molla. Jo m’imaginava les cases del passeig de la Garriga, que fa fresca, amb la humitat… això no deixen de ser perfums… no és l’olor del jardí sinó que és la meva versió perfumista de l’obra.

 

 

Ens evoca…

Jo hi trobo olor de plantes.

Jo no havia entès el concepte. Em pensava que el què oloràvem era l’olor del paisatge i no, és un perfum inspirat en el paisatge, amb els elements que sembla que hi ha en el quadre…

Sí, exacte, he suggerit coses que no hi són pròpiament, com el mar, però per mi em porta un record de la infància d’una casa d’Arenys i per això li he posat aquest toc de mar…

Aquest és més fosc…no trist ben bé… perquè està molt cuidat… però te l’imagines més sol, s’acaba el dia…

Són obres molt similars però alhora molt diferents… Com ho veieu?

La llum.

La temperatura.

En un hi ha recolliment… i l’altre és més expansiu, d’estar a fora. En un la persona està fora gaudint de la natura i del jardí, en l’altre me l’imagino dins de casa, i com està el jardí sense ningú…

La sensació de temps en els dos… de tenir temps. De benestar, jo m’imagino una estona de lleure i de tranquil·litat… De tenir temps.

 

Està relacionat amb l’execució de l’obra…? Amb el moment del pintor?

Home segur que és buscat. No sé si el pintor hi vivia o hi passava el cap de setmana i va a pintar… no me l’imagino pas sortint corrents a pintar, estressat, etc…

Cap de les dues provoquen sensació de pressa…

Aquella té molt més detall. Més dedicació.

L’altra té més taques… pesa més la llum que no pas el que pinta. L’aire té color, no és transparent… em recorda el Sorolla. Busca l’efecte de la llum més que no pas cap altra cosa…

De quin any són?

 

Del 30 i del 32…

Segur que havia vist moltes obres impressionistes.

Aquí tenia 50 anys i en aquest 60 i pico…

L’edat del pintor?

Una època de descans…

Un és més ràpid, l’altre és més lent, més reposat… potser és pel detall.

Potser és el caràcter del pintor, un és més recollit, jo no vull dir que l’altre sigui un eixelebrat, pe`ro se li veu un altre to.

Són opcions estètiques diferents. En un la postproducció per aconseguir donar aqueta sensació de llum és més potent… bé jo no sé si és difícil o fàcil aconseguir aquest efecte, però és la sensació que tinc, que per aconseguir-ho hi ha molt més treball encara que sembli més ràpid.

Hi ha com dos plans, el de la llum i el de l’onbra, i allà en canvi és molt més, com un calidoscopi, les taques, la complexitat lumínica.

Els dos van a buscar una sensació, no només a representar un espai.