Associació de dones emprenedores

05/11/2013

Associació de Dones Emprenedores de Granollers

Francesc Serra, Sense títol, 1975

Per Clara Rebollo

He triat aquest retrat de Francesc Serra, pensant en la relació que podeu trobar amb vosaltres com a dones emprenedores. Us convido a conversar totes plegades al voltant d’aquesta pintura.

Segur que la signatura diu Serra? A veure si és una trampa.

Sí, no hi ha trampa.

Què és el que hem de dir? Què és el que ens transmet?

Teòricament la senyora està davant d’un cavallet…. per situar-nos.

Algú la pinta i ella té alguna cosa a la mà, com llegint, en un sofà.

A penes té cara, està poc definida, està passiva, està matant el temps.

És algú altre que té una activitat, que l’està pintant.

És que les dones sovint no tenim cara… fem moltes coses però no tenim cara.

Entraria més llum si no hagués pintat això davant. La claror ve de darrere.

Potser acompanya el fill i l’està esperant…

És la primera vegada que faig això… Aquesta dona no em dóna sensació d’empenta.

Hi ha una dona sense cara, però l’entorn es veu arreglat i ella també, se la veu relaxada i tot l’entorn cuidat, endreçat.

Tinc la impressió que no està a casa seva…

I no l’estaran pintant a ella?

Vols dir que estaria llegint…? no li veig la postura. És un quadre que no es veu ben bé, no té detalls.

Potser és la gràcia…

Jo no hi sé veure res més.

Mirarem que diu a internet, què diu l’artista?

El Museu ha complementat aquesta obra amb aquestes imatges del costat. Són pintures d’altres artistes, tots molt coneguts, Rusiñol, Sorolla, la majoria de finals del segle XIX, i tenen en comú que són dones llegint. L’accés a la lectura està a l’inici de l’emancipació de la dona cap al tombant de segle i esdevé un tema força nou per retratar dones en l’àmbit domèstic, fent una activitat intel·lectual. És un diàleg que proposa el Museu.

(es fa un llarg silenci mentre van veient les imatges projectades a la pantalla)

No totes són del segle XIX, surt una pintura de Vermeer…

La opinió del Museu també és subjectiva, però potser val una mica més que la meva.

T’hem ajudat gaire

No es tracte de que m’ajudeu ben bé, una mica sí, però jo només volia posar-vos davant d’una sola obra una estona llarga.

No ho fem normalment… ni normalment ni eventualment.

Jo no entenc perquè als museus posen segons quines pintures, veig un Miró i… no l’entenc.

Quan jo vaig anar a la Fundació em va agradar més l’edifici, ara, hi ha tapissos preciosos!

Jo no hi sé veure que hi ha més enllà de la pintura. Vaig veure al Prado un quadre tot negre, i ja està! Tot negre, negre. Em va deixar parada.

Indiferent no et va deixar.

El Museu pot posar-ho com una gran obra! Et sona aquesta obra? No me’n recordo de qui és.

Sí, d’un rus, Malevitx!

Aquesta d’aquí 4 dies la pintaran amb una tablet.

Perquè heu dit que era una dona llegint que sinó, no ho hagués dit mai. Per mi que està pintant, que la pintora és ella.

Sí, i porta la bata de pintura, força tacada, està pintant però està descansant, es mira la paleta. La bata amb coll rodó…

Sí, ja podria ser, és la pintora!!

Potser a les mans s’està mirant l’esbós.

Sí, si, és la pintora, amb el cabell recollit, sí, la model descartada, tan tapada!! (totes riuen)

És una artista. Mira que si ens deixes no parem, podem anar dient i dient coses.

Amb això hi ha límit

Límit de què? De temps? Com m’agrada aquesta pregunta! No! Penso que una exposició és il·limitada, posa’l tu el límit, jo no te’l posaré.

És que ara ho veiem tot diferent, ens hi podem passar 3 hores… ha fet un gir això, ara sí que és una dona emprenedora, vol fer la seva exposició, és artista, bohèmia, creadora. Ara sí que ens agrada aquesta dona.

Però qui ho ha dit que era una dona llegint?

El Museu… i ho hem llegit aquí al costat. Us he coaccionat?

No estem gens d’acord, ja li pots dir al Museu.

D’acord, ells estaran molt contents, que l’associació de dones emprenedores tingueu opinió sobre la pintura de Francesc Serra. Així, que voleu que els hi digui?

Res, res, que és molt maco. (Totes riuen)

És una dona súper segura, com nosaltres.

Parla per tu, súper sí, però segura….

No podem parlar amb en Francesc?

No, és mort.

Tenim moltes preguntes, que és això? El sofà o una taula, aquí el pinzell, i el braç? la mà, la paleta… no ho veig clar.

Jo hi veig relleu.

Apa sí, moviment. I què més?

(Discuteixen sobre el que veuen)

No arribem a cap acord.

Déu ni do! I farem això un per un?

Escolteu-me, i si anem a veure aquell quadre negre? Potser hi veiem alguna cosa!!!

(Riem)