Club Handbol
25/11/2013
Club Handbol Granollers (grup format per jugadors, tècnics, directius i personal de coordinació del club)
Josep Uclés, S/T, 1979 i El Montseny, 1988
Per Agnès Sebastià
Què tal l’exposició?
Estranya.
Hi ha coses que us hagin agradat, o que no…
Que no… (tothom riu)
Ah sí, quina?
L’escuma… no m’agrada gens…
El poema del Brossa m’ha encantat… no sé què diu, perquè segur que diu alguna cosa, però m’ha agradat.
Jo he triat aquestes dues obres per tal de parlar-ne, no cal saber ni l’autor, ni l’època, ni res d’això… la proposta és parlar de quines sensacions tenim, què ens transmet. Qui s’atreveix a compartir?
És el mateix autor?
Sí.
Les trobo una mica agressives.
Llunàtic. Pinta les coses d’una altra no gaire del món real.
Místic.
Són somnis.
Molt bé!
Semblen éssers fantàstics. Un sembla una fada… Amb colors difuminats, no ho sé.
Són clars aquests personatges?
No.
Aquesta potser la va fer en un mal dia (tothom riu).
Em posa nerviós.
Aquella té truco… una torre d’alta tensió allà amagada… no sé què vol dir. Segur que vol dir alguna cosa.
Parla del Montseny (ho diu la cartel·la) i per tant si que pot voler dir alguna cosa.
Els colors, un incendi
Hi ha una banda amb més colors, a la dreta, i l’altra banda són colors més grisos…
Aquest altre és de festa. Diabòlica
El jocker.
Llibertat.
Molts animals, gats, la lluna, les estrelles.
Toca el violí amb un animal…
És una mica ambigu… com en l’altre.
Potser és una flama.
Aquesta figura està acompanyada d’animals, de la naturalesa.
Què més?
Aquesta està una mica deformat el rostre.
Ens porta cap al mon de les sensacions… Qui són aquest parell d’éssers?
Són germans (tothom riu).
Per què?
Han sortit d’allà mateix.
Pot ser el mateix però en moments diferents.
Aquest és un home i aquest és una dona…
Ah sí? És una dona…?
(riures) Voleu compartir?… no està tan clar, oi?
Home aquest sí, es veu el sexe.
Sembla una dona però després… és un andrògen.
Sexe indeterminat.
Veiem una cosa però després en veiem una altra. Per què deu fer aquest joc?
Ni idea.
Per si et sents identificat. Si no tens clar el teu sexe… doncs hi pots pensar.
Porta mitges?
Pajarita?
Si us voleu acostar…
No, no! (tothom riu)
Són obres oposades.
O complementàries.
És bipolar.
Un molt calmat, l’altre molt excitat…
Esteu d’acord amb aquesta lectura?
Jo crec que el significat que cadascú li pugui donar pot ser completament diferent… però en un veiem una contraposició de natura i societat, i en l’altre de dia i nit… els colors, per exemple, un és de dia, l’altre és de nit…
Us hi sentiu reflectits?
No em sento massa proper a un tio que porta mitges.(Tothom riu)
Em crea rebuig.
Indiferència.
No massa.
A mi em costa de veure res. Però jo crec que el què poguem dir nosaltres no té res a veure amb l’artista. Jo no sé si al final tu ens ho diràs o no, però ell ho ha deixat escrit, què vol dir?
Si ho ha deixat traduït, vols dir? No.
Habituament els artistes no diuen perquè pinten les coses de la manera que ho fan… N’hi ha que ho expliquen, però no la majoria.
L’artista ja ha dit el què volia dir, ho ha fet amb l’obra.
El què ha sortit sobre l’home dona, sí que hi és.
Però l’artista només ell sap què volia dir…
Cadascú pensa coses diferents i l’artista només en devia pensar una.
L’artista volia que es posessin junts aquest dos dibuixos?
No especialment. Aquí hi ha una altra qüestió que és la decisió del museu.
La de l’esquerra per mi són les estacions, la primavera, l’hivern, la tardor i l’estiu… pels colors.
Però el groc també pot ser un incendi.
Més coses?
Però hi ha més coses?
Potser sí… és qüestió de temps.A mi m’evoca la nit, la festa, allò ocult, la transgressió. I l’altra és molt més diürna.
I a tu què et sembla?
A mi em sembla tot això que heu dit… ens proposa ambigüitats, tots aquests contrastos que portem dins nostre, som nosaltres mateixos, la dualitat… no som pas monolítics… i ens parla de nosaltres mateixos, del què som, des dels somnis… però això ja és la meva interpretació.
És quan dormo que hi veig clar.
[silenci]
