Colla Els Blancs

06/11/2013

Colla els blancs (entitat festiva de Granollers)

Teenager de Carles Congost, 1997 i Mosaic romà, s.II d.C. i

Per Agnès Sebastià

  

Us ve de gust parlar sobre aquest mosaic?

Podem parlar del mosaic sense cap problema.

Podem intentar-ho.

Per què és rellevant el mosaic? Imagino que deu ser d’un lloc de Granollers.

Sí, es va trobar en una excavació a Granollers, és d’una domus romana. N’hi ha dos. Estan al museu permanentment exposats. Havien estat un temps tapats…

I com ho han portat fins aquí, pedra per pedra?

Tu què creus?

Home, imagino que ho han portat tot sencer,amb una base… té un marc.

Què penseu quan veieu un mosaic romà?

Jo… dec estar poc donat a l’art conceptual. Al costat de tot això…

A mi el què em costa d’entendre, és si això era excepcional, o si era allò típic, que estava a totes les cases…

Es tracta d’una casa benestant.

Els dos mosaics són de la mateixa casa?

Sí. Una gran casa, amb pintures a les parets… Us interessa? Què us passa pel cap?

Però era més gran…oi? Només és un tros…

Perquè no és exactament simètric, allà hi una una fila i mitja de rombes i aquí només una…

Bé, hi ha catifes així. Em costa d’entendre que això estigui aquí, exposat com una peça artística. Em costa d’entendre que un terra estigui i exposat així en un museu.

Això està aquí perquè és antic… no?

És molt quotidià.

Fer vitralls, per exemple, entra dins de l’art d’un museu?

A mi, així d’entrada no em provoca cap cosa.

A nivell artístic no m’interessa, em fa pensar més què es podria fer a sobre, que no pas mirar-ho.

Com a peça per exposar guanyaria molt posant-la al terra. Seria fantàstic. Però això imagino que aniria en contra de la seva conservació. Així tindria més sentit, estar dret a sobre i pensar “fa molt temps que hi ha gent dreta aquí a sobre”.

Jo ni m’hi he fixat. Quan he passat per aquí ni l’he vist. Em pensava que era una decoració, però que no era de l’exposició.

Podria ser que això estigués permanentment aquí i que costi massa de treure… I que no sigui propi de l’exposició.

Jo penso en una perruqueria de Granollers entre la Plaça Negra i el Mercat de Sant Carles… en un passatge, hi ha un terra d’un mosaic així…

És cert.

Jo no sé si aquell es pot trepitjar, però el fet que es pugui trepitjar i que estigui al seu lloc original és important. Té més sentit… No sé perquè ha d’estar en un museu. No és una obra d’art. Per la seva antiguitat. Té més sentit en els seu propi lloc i amb la seva utilitat original. Perd significat.

Realment aquest edifici és molt lleig i potser en un altre lloc guanyaria… Però, podem parlar d’una altra peça?

Sí, i tant. Podem mirar aquesta altra si voleu? (Carles Congost)

Ostres? Aquesta!

Sembla dels noranta!

 

Parlem d’aquesta.

Jo tot el rotllo aquest conceptual… hi ha un límit no? Això és art?

Aquest crida l’atenció almenys, no?

Potser és un gran artista, però… Això en realitat, és un tio que entra a una casa vestit de mono i va amb la noia..

És un noia? Després és un home…

Sí…

Però no sé quin és l’ordre…

I si el poses tu?

Doncs jo començaria allà. En l’espant! Una cosa nova que la rebutges, perquè és nova i fora de tu i no la controles i llavors ho coneixes i t’agrada, mica en mica.

Jo penso que li agrada des d’un inici.

On penses que comença?

Per mi és tot la mateixa escena… D’esquerra a dreta i de dalt a abaix.

Doncs jo així no l’entenc.

És una història amb personatges surrealistes, atípics, que m’ha cridat l’atenció, com un entreteniment, que no té massa lògica: l’home disfressat, la dona que es maquilla, de parella…

Potser a més t’hi has d’acostar, perquè la foto gran no indica tot això, que la noia és un noi, i després ho veus.

El final és evident…

Ah sí?

Sí. Allò és un monstre i potser l’està matant? Potser és que l’estima molt, massa, o que no l’estima gens. El surrealisme que al principi costa de veure, al final queda més clar.

L’artista li va donar un significat?

Li va posar un títol. L’has llegit?

Teenager. Home! Llavors té sentit.

Ah sÍ?

Sí, totalment. Tu, com a teenager, vas per uns camins que després són una altres, fas coses que en principi no has de fer o que en un principi semblen una cosa i després en són una altra. El final no sé si és esperançador, però.

Jo això ho entenc en el sentit que el noi va de noia, potser no saps què ets, encara…

Com us fa sentir?

A mi no m’afecta massa. Però està bé reflexionar. La conclusió no em sembla cap descobriment, no viuré ni millor ni pitjor, però està bé. Ha estat com una confirmació.

A mi m’ha intrigat, m’ha agradat, m’ha fet mirar les vinyetes i he volgut veure què passava, els personatges m’han atrapat i he volgut acabar ràpid i veure què passava.

Aquesta obra és molt més per nosaltres… estem més acostumats.

Això ho entenem més.

Esperàveu més aquest tipus d’obra, quan heu vingut al Museu, que no pas les antigues?

Mmmm… no…sí, de fet sí; més coses com les del Benito.

Jo és que és una obra que sí, té un sentit, però pots fer milions d’interpretacions…

Però això és bo o és dolent?

Home… és bo, sí, és clar, és més intrigant. Podem estar així mil hores pensant què ens ha volgut dir… Per què és blanc i negre?

Potser en el seu cas l’adolescència era en blanc i negre, per nosaltres ja no, era en color. Però així també ajuda a l’ambigüitat.

I el lloc on ens posa…

Sí, estem espiant. Així tens més interés. Potser també vol dir que estem exposats a la mirada dels altres.

Potser també en l’adolescència quan experimentem, creiem que ningú no ens veu, però en realitat tothom ho coneix, ho sap.

Qui és el teenager?

Tots ho hem sigut.

Poden ser els dos… tot és descobriment.

Jo no ho veig així. Ho veig molt diferent. El mono és la maduresa. Està claríssim. Vas jugant amb ella, vas provant, a vegades surt bé i a vegades no… però al final…

Al final, què?

Al final et mors.

El final el veig molt simbòlic. El noi té una actitud molt diferent, mira cara a cara el mono que és tot allò que està equivocat i ell s’adona que hi ha alguna cosa més després de ser teenager.

Hi ha moltes coses en aquest museu. Unes monedes, unes figures mitològiques… que… per què estan aquí?

A tu què et sembla? Què fa un museu?

És com un arxiu històric.

No té perquè ser històric.

Un museu pot tenir moltes finalitats en funció del què exposa, del que té.

El museu ha de transmetre unes idees als visitants, sigui un artista, un comissari.

També hi ha la funció de conservar, no?

Sí.

Totes les peces que dèieu, s’han de conservar… per així, mostrar-les i conèixer qui som i d’on venim…

Si es conserva és perquè algú ho vegi algun dia… si el mosaic està sempre tapat, quin sentit té?