Consell d'infant

CONSELL D’INFANTS

12/11/2013

Consell dels Infants (Consell d’infants de 5è i 6è de primària dels centres educatius de la ciutat amb l’objectiu d’aportar la mirada dels infants a diversos aspectes de la ciutat)

Diverses obres (Josep Maria de Sucre, Retrat de Maximilià de Bethun, duc de Sully, Ferran García Sevilla, Martí Alsina, Gerres amb inscripcions i A d’Antoni Tàpies)

Per Agnès Sebastià

 

 

Què us heu trobat en aquesta exposició?

Hi ha un monstre que m’ha semblat el comecocos.

L’escultura de la dona m’ha sorprès perquè la corretja és de color, diferent de la resta.

He vist unes gerres amb unes lletres.

He vist unes mans que tenien ulls.

He vist una nena verda que semblava… una cosa rara.

Tot de lletres que em volen dir alguna cosa, una frase, però semblen fórmules.

Hi havia una dona que s’ha convertit en home.

Hi ha una dona i que pots escoltar un piano.

He vist una iaia que no tenia ulls…

M’ha fet gràcia una obra que hi havia homes despullats.

Unes fotos d’un monstre, amb unes copes per beure i després l’atacava.

M’he fixat en una escultura molt rara. No sé què és.

Us han passat moltes coses… heu descobert moltes imatges en aquesta exposició! I tot dins d’aquest museu!

Teniu ganes de parlar d’aquesta obra [de Josep Maria de Sucre]?

És una nena.

Porta arrecades i té cabell una mica llarg i porta vestit.

És petita.

Un misteri és que el vestit té una butxaqueta. No la podria haver dibuixat sense butxaca?

Sembla que la mà tingui com uns pals.

Sembla que només tingui un ull, o que l’estigui tancant.

La pell és de color verd.

No té nas.

Sembla la cara de la lluna.

No té celles, o si en té són blanques

Què us sembla?

És rara.

És com fan els nens petits els dibuixos.

L’ha fet un nen petit?

Noooo (unànim).

Té molts detalls i colors.

Us agrada?

Sí.

Però no està bé dibuixat.

Us gireu i mireu aquell retrat [Maximilià de Bethun, duc de Sully]? Què us sembla?

(…)

És molt diferent.

A mi em fa misteri.

Vol ser diferent.

Això és com un record seu, d’una persona, i l’ha fet un a mica abstracta.

Potser era una nena que de petit li agradava molt.

Potser era la seva filla.

Potser li és igual que la gent sigui diferent entre ella i per això fa una nena tan diferent.

O potser se la imaginat en un somni.

És la seva manera de pintar.

Tot està blau com si fos el cel. I és el record d’una nena que es va morir.

Aquell senyor l’ha retratat. I a la nena li ha posat molta imaginació.

L’ha dibuixat trista.

Jo crec que s’ha enfadat amb les seves amigues.

Anem a veure una altra obra? Aquesta [de Ferran Garcia Sevilla] és molt gran i a més us haig de dir que el pintor la va fer en aquest mateix lloc, en el Museu.

Em fa sentir petit. La cara és molt gran comparat amb mi.

Em recorda un videojoc.

M’agrada però té molts guixarots.

És un monstre que s’està menjant les coses verdes.

Obre la boca per cridar.

Això és el cos i això el cap… sembla un tauró, com si estigués al mar i treiés el cap.

Té gana.

Potser l’ha fet per fer por. A mi no me’n fa, però.

Com la va pintar aquí, lo verd són els quadres,lo groc son els llums i s’ha pintat a ell mateix com si fos un monstre.

S’ha fet un autoretrat?

Sí… Com que has dit que l’ha pintat aquí…

Jo crec que el pintor es va equivocar i com que no ho podia treure ho va pintar a sobre.

Jo crec que és animal que menja carn i són les tendes dels indis.

També fa la sensació que ens està mirant.

Mirem el nostre darrera [obra de Martí Alsina]? Què hi trobem?

Estan pintats molt diferents. Un està fet a lo loco i l’altre és molt detallat.

En aquest et pots imaginar moltes coses [referint-se a Garcia Sevilla] i en aquesta altra [referint-se a Martí Alsina] no tantes.

Jo crec que aquesta és com si fos una foto que t’ensenya una cosa i aquesta et fa pensar i imaginar.

Què us agrada més?

A mi aquesta [referint-se a Garcia Sevilla] perquè tens més llibertat per opinar.

Puc imaginar més.

A mi m’agraden les dues. En una et pots imaginar més coses i l’altra està feta molt bé.

A mi m’agrada la d’aquí darrera perquè és més elegant.

M’agraden les dues, una perquè et fa pensar i que t’imaginis el què vulguis i l’altra et fa pensar com era abans.

A mi m’agrada aquesta [referint-se a Garcia Sevilla] perquè pots imaginar-te el què tu vulguis.

Voleu que anem a veure alguna altra obra?

Sí.

S’assembla aquesta vitrina amb el què hem vist fins ara [gerres d'ofrenes amb inscripcions]?

Mmmm…

Són molt velles perquè estan trencades.

La primera no està trencada i les altres comencen a estar més trencades.

Fa molts anys d’això.

Estaven trencades i les han volgut reconstruir.

Poden ser d’abans dels romans.

Sabem com era abans.

Jo crec que són les gerres d’aigua d’abans.

A mi em sembla que les han trobat peça per peça i que aquí en falta una i com que no l’han trobat per això hi ha un forat.

Les posen aquí perquè són antigues i les han reconstruides

Jo crec que estan aquí perquè la gent miri abans què utilitzaven, per cuinar, per portar aigua, o pel què sigui.

Us sembla important que estiguin guardades en un museu?

Sí.

Té com unes marques que semblen lletres.

Són lletres?

És intrigant.

Misteriós.

Alguns semblen dibuixos.

Sembla un pi.

Potser no són lletres…

I què són?

Números.

Jo crec que ho feien per per dir el nom del què hi posaven.

O per deixar un missatge.

O per saber de qui era.

Mirem de nou al nostre darrera [A d'Antoni Tàpies]?

És la A.

Jo crec que són molt diferents. Aquesta deu ser d’un pintor que el seu nom començava per A i que això pot significar un pinzell.

Jo he vist que per allà hi ha més lletres.

Vols anar-les a mirar?

Una b, c, d, e, f, g, h…

Sembla l’abecedari.

Potser ens vol deixar un missatge.

Jo crec que no tenen tanta diferència perquè a tots dos llocs hi ha lletres.

A mi em sembla una tenda de campanya, dels indis.

Potser la seva lletra preferida és la A.

Aquesta [referint-se a les gerres] és més antiga que aquesta.

Crec que ens van explicar que aquesta lletra era de l’Antoni Tàpies.

Han clavat com un pal a la A. Per fer un contrapès?

Potser li sobrava una canya.

També es va fer en aquest museu, aquesta obra.

Potser no li va agradar i va clavar-li la canya.

Pot ser que volgués tirar el pal dins de la A i no l’encertés.

Mala punteria.

Al final, hem vist un munt de peces! La nena, el senyor, el monstre, la porxada, les gerres i la A! Què us ha semblat tot plegat?

Una pregunta, podem donar una altra vegada una volta per l’exposició? És que vull fixar-me amb unes coses que no m’he fixat.

Perquè abans hem mirat coses, i ara alguns companys s’han fixat en algunes coses que ara també volem veure.

I tant!