Equip tècnic regidoria de joventut

EQUIP TÈCNIC REGIDORIA JOVENTUT

28/10/2013

Equip tècnic de la regidoria de Joventut

Francesco de Pedro, Giudizio di Paride (Judici de Paris), s. VIII, gravat

Per Agnès Sebastià

M’aniria bé fer una mitjana de la vostra joventut (diuen la seva edat i la fem entre tots). I quan parlem de joventut des de la regidoria, està definida?

Totalment, dels 12 als 30. Adolescència i joventut. Des de l’institut.

Gràcies, em feia falta, no hagués dit mai des dels 12. Mirem aquests gravats? Són del segle XVIII i parlen d’escenes mitològiques. M’ha semblat interesant un d’aquests, el Judici de Paris, per parlar de la joventut amb la que vosaltres treballeu. Si parlem d’iconografia, de representació dels altres o d’autorepresentació, quins referents iconogràfics creieu que poden tenir?

Què vol dir iconogràfics?

Models que segueixen, referents, mites, reals o irreals, personatges inventats o no.

Depèn de l’edat, el ventall és amplíssim i va canviant amb els anys, els mites que jo tenia amb vint anys potser els que ara tenen vint anys ja no els tenen.

Els mitjans tenen un paper important, sobre tot en la primera franja d’edat, el que surt a la tele, a les revistes és la gran influència, després pot ser que alguns tinguin una influència de la família, dels pares o de germans més grans, i tinguin altres mites. Per norma general agafen els mites dels mitjans però després també hi ha aquest factor familiar. És molt relatiu.

Crec que no tenen cap mite en concret, sinó uns referents, i segons el que diguin aquests referents, un dia el mite serà un però un altre dia, un altre.

En el Judici de Paris, es planteja el tema de la Discòrdia, mirem de trobar aquest tema avui en dia en els seus productes de consum cultural, els còmics, la música, sèries de televisió…?

La discòrdia com a conflicte? D’estar un en contra de l’altre?

Sí, coneixeu el mite?

Sí, Paris és fill del rei de Troia i rapta Helena… perquè està enamorat 

Aquestes tres deesses estaven convidades a un casament i no conviden a la deessa de la discòrdia, ofesa, llença la poma daurada que diu “Per la més bella”. Com les altres deesses es barallen per decidir qui es queda la poma i Zeus ha d’intervenir i posar un jutge que és Paris, el més objectiu que troba ja que fa de pastor, i viu allunyat de tot. La deessa Hera és la que va acompanyada del paó, totes subornen a Paris, ella li promet tot el poder i Atenea li promet la intel·ligència per guanyar totes les guerres. Finalment està Afrodita, que va despullada i li promet la dona més bella. Paris triarà aquesta última opció i amb el rapte d’Helena comença la guerra de Troia, narrat a la Ilíada d’Homer.

D’aquesta tria, entre la intel·ligència, el poder, i la bellesa, que penseu que guanyaria ara?

El poder, ho volen tot i fet, potser si després s’ho rumiessin potser canviarien…

Jo penso que no, que si a un adolescent li dones a triar ho té claríssim, ser el més guapo. El poder és un concepte més adult. Però és molt relatiu…

Estem fent un joc!

És difícil, quan pensem amb els adolescents que coneixem, tenim de tot…

(Mentre arriba una tècnica del museu i ens despenja el gravat per veure’l per darrera)

Jo penso que molts no sabrien què triar… són una mica indecisos.

Però també es dóna molt aquesta idea de discòrdia, sí, és una època de conflicte totalment.

Sembla contradictori amb la indecisió.

L’adolescent està en construcció, en conflicte amb ell mateix, amb els pares.

El dia que us vaig venir a visitar al GRA, em vaig emportar la impressió que treballàveu molt el món del còmic, coneixeu altres mitologies?

És una temporada, hi ha diferents programacions, fem tallers segons la demanda, té molt l’accent manga.

Es dona aquesta iconografia de la poma en el món del manga?

Ui no ho sé! Ens falta en Xavi (tots riuen), que és l’expert, nosaltres som tècnics que programem, no experts.

Volia trobar algun paral·lelisme amb altres cultures…

Estava pensant que no anaves tan desencaminada perquè nosaltres intentem que relativitzin els seus valors per millorar les seves potencialitats quan demanen orientació laboral o acadèmica. Està bé mirar de discernir aquesta tria.

Com ho feu? Conversant com ara nosaltres?

La participació està molt clara en l’àmbit de l’institut, feta a partir de figures ja establertes, delegat de classe… busquem la seva implicació per ajudar-los a créixer com a ciutadans. Mirem que hi hagi una continuïtat en els projectes.

I nosaltres som una mica els jutges… valorem quines propostes tiren endavant i quines no.

Si?

Ens enriquim de les propostes dels joves, del que generen.

Això és una autocrítica?

Sí

Ah

Hem parlat de les tres deesses, si em dones tal et dono tal, sense els joves no tindríem aquest equipament ni feina, sempre en benefici cap a ells.

I en aquesta autocrítica tan sorprenent, tens una idea vaga de la tendenciositat, o sou jutges objectius?

No, no crec que siguem jutges objectius.

Quina és la tendència, la pots dir públicament?

És molt oberta, donem cabuda a qualsevol proposta i tots els joves, l’altre és tot el tema de recursos, que sigui viable o no. No hem vetat mai res. No volia dir tant quina és la nostra tendència, però sí és veritat que hi ha dues parts, la que proposa i la que jutja.

I seguint amb el símil, quina és la poma d’or que doneu com a jutges?

Crec que es donin a conèixer, que puguin créixer personalment i professionalment. Que puguin experimentar.

Més que jutjar, els ajudem i els acompanyem en les seves propostes, per dur a terme les seves idees.

Jo sí que he sigut una mica tendenciosa… com a advocat del diable… la vostra programació es fa sota demanda?

Sí, els espais que tenim per trobar-nos amb els joves permeten que el 90% la proposin ells. Ja m’hagués agradat a mi trobar això quan anava a l’institut. Les frustració ens l’emportem més nosaltres que no pas ells. De vegades ens demanen tallers i després no s’hi apunten. Tot i que ja tenim mecanismes perquè això no passi. També busquem que a més de saber demanar, se sàpiguen comprometre.

És una eina de doble fil. Això fa que la programació no sigui tan pomposa, programem grups desconeguts que no llueixen l’equipament, però per a ells és una gran oportunitat. No som una productora.

D’adults seguim proposant, seguim demanant a l’administració pública?

Si de joves ens haguessin ensenyat…