Espai actiu gent gran

 ESPAI ACTIU GENT GRAN

23/10/2013

Artistes Espai Actiu Gent Gran

Ferran Garcia-Sevilla, Sense títol, 1982

Per Clara Rebollo 

A partir d’aquest monstre de Garcia-Sevilla, podríem conversar sobre les nostres pors?

Nosaltres no estem preparats per explicar això. Però aquest senyor fa coses que em fa pensar en Miró, la visió d’aquest artista és semblant.

Els artistes antics sabien pintar millor que ara, com en aquell bodegó de l’entrada, això no em diu res, no m’inspira.

Per a mi és com un revulsiu, és un monstre que s’està rient, és ofensiu.

Sembla que vulgui mossegar amb aquesta dentadura, sembla un monstre de tres caps, veig la cua i els caps , segons com t’ho miris del revés.

Sembla que ha vingut la canalla i els han deixat pintar… apa com s’han aprofitat!

Us agradaria que us deixessin un espai així de gran per pintar?

No.

A mi em sembla que ha representat els dies de la setmana, en aquests 7 quadrats, com una calendari. I això d’aquí baix com un semàfor o una diana.

Sembla que es vol menjar el temps! El temps se’ns menja, el temps vola.

També podria ser un fons marí, i la part dels punts, l’espai. Potser no és un monstre.

Pensava que ens preguntaries sobre una pintura més clàssica…

Volia trencar les vostres expectatives… i escoltar-vos. Feu créixer l’obra: amb la idea de temps del calendari, de l’espai, del fons marí…

L’artista ha reflectit el descontentament del ser humà amb l’època que vivim. Contra el món, contra les injustícies, el artista està enfadat, la cara és de ràbia amb aquestes dents afilades.

De quin any és l’obra?

És de fa uns 30 anys

Però no és de por ni de tristesa, és alegre, és agradable a la vista, optimista, amb colors vius, que inspira alegria.

Dieu el contrari

Això és bo, no ens hem de posar d’acord. Dins del quadre també hi ha contradiccions, i això és el que vol el pintor, que els espectadors pensem. Com amb els quadres de Picasso, com el Guernika.

Se sap el que volia el pintor?

No s’ha escrit tant de Garcia-Sevilla però en sabem coses, que a mi em semblen molt properes al que dieu vosaltres. Potser dels seus viatges a Africa va portar aquesta idea que comenteu dels colors vius i alegres, com els teixits típics d’allà. Potser també aquesta estètica colorista sembla infantil o primitiva, i crec que amb sentit de l’humor, com el vostre, ell creava lliurement. Aquest quadre el va pintar aquí dins del Museu.

No acabo d’entendre totes aquestes ratlles… un animal, gotes de sang.

I si mirem les obres al voltant que l’acompanyen? Com aquests mosaics romans que també tenen motius decoratius geomètrics, el quadrat, el cercle, que apareixen a cultures i èpoques allunyades.

És molt ambigua aquesta obra, hi ha ràbia i alegria. L’art no ens fa arribar a cap acord. Però ningú no s’enfada, no passa res.

L’art ens pot ofendre? Què és art?

Hi ha coses que jo podria fer, o un nen.

La dificultat tècnica, l’habilitat, és una condició imprescindible?

Però un cop ja està feta, és molt fàcil copiar-la, però el primer cop és original. El difícil és imaginar.

Jo només sé si m’agrada o no m’agrada, és com el vi.

Però qui valora si això és art o no?

Podeu contestar entre tots això?

Ho poden decidir gent que ha vist molts quadros. Des de l’Acadèmia.

El Públic!

Considerem si és art o no per molts factors externs, com el mercat, però hem d’escoltar les nostres emocions.

Algú ha de valorar el talent.

Si no valoréssim l’art no hi hauria cues als museus.

Però això és una altra cosa, si vas a París sembla que visitar el Louvre sigui obligatori.