Estudiants adolescents

26/11/2013

Estudiants adolescents, d’Auxiliar de fabricació mecànica i instal•lacions electro-tècniques (Grup PQPI-PTT, programa de qualificació professional inicial-Pla de transició al treball-Granollers)

Verònica Aguilera,Paisatge núm. 1, 1999

Per Clara Rebollo

(Després de passejar per l’exposició han fet vàries propostes i fem una votació per triar quina obra mirar. Tots parlen a la vegada, es fa difícil escoltar i els hi explico que això, escoltar, forma part de l’exercici. Tenen ganes de parlar).

És una muntanya, representa els núvols i és un forat, com una cova, sembla la Terra i el que hi ha sota, com una esquerda, falles, una cova.

Representa la Terra, l’Univers, i la part de dalt, el cel, bé, és el que he llegit.

Tots coincidiu?

[riuen perquè estan mirant fotos al mòbil]

Veig un tros d’espuma amb un ninot.

Què et fa pensar això?

Res, no li trobo el significat.

I això com et fa sentir?

Em fa pensar que l’art no és sempre molt creatiu, això ho podria fer qualsevol.

Sembla que ho hagi fet un gos, que ho ha mossegat.

És fet per casualitat, per atzar? Que en penseu sobre la idea que l’art no és només habilitat tècnica?

L’artista vol dir que té por a les alçades. O que està als núvols…

Que ha arribat on ell volia arribar, ha fet el cim.

O que se sent sol. I que se sent molt petit en el món. Sinó hagués posat més ninos.

Com et sents quan fas el cim?

Positiu, sol, petit, superior. (Van dient tots alhora)

Molt bé, trobo contradiccions amb això que aneu dient.

Jo he pujat uns quants cims i quan ets a dalt, et sents molt content però també molt petit perquè veus les muntanyes molt grans.

El que ha dit el company té més sentit, ha arribat al límit, el seu objectiu.

I ara què? L’abisme?

Nooo! Té molts més objectius.

La veieu diferent ara l’obra?

Home, això sembla una calavera.

(tots els col·legues riuen sorneguers, no el deixen parlar, fan bromes)

Crec que és un llenyataire perdut.

Mira el món, la matinada que té davant.

Com se sent aquest llenyataire, davant de la sortida del sol?

Malament, està sol.

Jo continuo veient el tros d’espuma que se l’ha trobat al carrer. Ho podria fer qualsevol.

Potser és art quan mor la persona que l’ha fet.

L’obra la va fer una noia jove, va guanyar el primer premi del Concurs.

Imagina com devia ser el tercer premi! (riuen divertits)

L’artista estava enfadada, sola.

Estem dient tonteries, ara et toca a tu profe, tu què en penses?

Jo trobo que parla d’algú que està sol.

Quina idea teniu al voltant d’aquesta paraula, soledat?

Que està marginat, però pots estar sol perquè tu ho tries o perquè els altres no et volen.

Es busca a sí mateix, les teves qualitats, els teus defectes, mira de conèixer-se a sí mateixa, hi ha reflexió.

Ens rendim!

No era la meva intenció que això semblés una endevinalla, m’agrada això que passa escoltant els altres, t’obre a noves idees. Voleu anar a fer una altra obra?

Sí! La de les fotos pervertides!!