Estudiants adolescents PQPI

29/11/2013

Estudiants adolescents, d’Administració i RRPP. (Grup PQPI-PTT, programa de qualificació professional inicial-Pla de transició al treball-Granollers)

Carles Congost, Teenager, 1997

Per Clara Rebollo

 

[Insisteixo que una part de l’exercici, força complicada, és escoltar el que diuen els companys]

 

Doncs jo vull començar, és algú que des de fora de la finestra està mirant…

Un mirón!

 

 

L’esforç és escoltar fins que acabi, si us plau.

Doncs això, entra i es converteix en home llop, li portaxampany, seu a sobre, fan tonteries i la vol matar.

Això és el que vol que pensis.

Però si en cap moment surt…

Jo crec que s’ha portat malament i la vol violar. No és un home llop, és un home amb una disfressa, amb una màscara.

La noia és un noi, el llop no és llop, però la noia, mira-la, quins braços!

És veritat! És un tio!

Però han dit que es converteix en home llop, però si en cap moment és un home normal.

 

 

Esteu mirant de descriure l’obra, de fer una narració, algú ha demanat si era una pel·lícula, però no hi ha un guió escrit, intentem d’anar més enllà? Quines idees proposa?

El masclisme, se suposa que és com un animal. És el típic home que maltracta, que l’utilitza com objecte sexual.

Però com és que li dona una abraçada, aquí estan jugant (s’aixeca per assenyalar una foto de més a prop).

Sí, hi ha molta ambigüitat.

Què és això? Que vol dir ambigüitat?

Que no està clar què és.

 

L’obra d’art té múltiples significats, és oberta. Què més?

El llop va una mica sortit.

Sí, i ella és una santa.(replica irònic)

No sé, comença embolicant-se, potser és un assassí.

Jo crec que està desendreçat.

Primer l’emborratxa, per enredar-la.

Puc parlar jo? Jo em sento malament com a dona, perquè l’estima però la tracta malament.

Què hi ha de violència? si estan jugant…

 

 

Tornem al punt de l’ambigüitat.

Joc i maltractament no tenen res a veure. Però no és ella, és ell.

 

Ell és l’artista, en Carles Congost (i els explico alguna cosa de les seves obres, parlem de la performance). Tornem a l’inici, algú està mirant, qui?

Potser ell també, si treballa amb una càmera automàtica. O nosaltres.

Però per què es fan fotos entre ells?

Jo he vist a la tele que hi ha violadors que els agrada fer fotos de les mortes.

Teniu una idea de realitat o de ficció?

Les dues, la realitat es tracta de fer un embolic a la gent.

 

(Insisteixen que els hi expliqui més coses)

 

Però jo us he avisat que deixaria de fer una visita guiada! Potser tampoc us hagués portat la vostra professora si aquesta fos la meva proposta.

Però ara volem saber!

 

Em fas molt feliç.

Estan fent una obra de teatre, és com un còmic.

Falten fotos, perquè hi ha espais buits?

Això no és casualitat, l’artista ha decidit l’ordre. Donen significat aquests buits?

 

Doncs sí, que falta alguna cosa.

Si et fixes, el llop és com si sap que hi ha algú que està mirant.

L’ordre és de dalt a baix, sempre ens ho hem mirat d’esquerra a dreta.

Esteu d’acord?

 

Està tot barrejat.

Tu pots canviar i inventar el que vulguis a partir d’aquesta foto. És la teva imaginació que continua.

Està endreçat a trossos.

Ves a buscar la informació, o la busco jo! (i treu el mòbil).

Aquí alguna cosa falta i per això, tu has d’imaginar la informació. L’artista espera que l’espectador ho acabi.

Hi ha parts que estan endreçades i parts que no.

Són les mateixes, estan ampliades, estan repetides.

Com si fes un zoom. Als còmics també ho fan.

Com es diu l’obra?

 

(Els faig llegir la cartel·la)

 

Teenager! Què vol dir? Com s’escriu?

Adolescents en anglès!

Però això tracta de l’adolescència?

Tracta de tots.

No són adolescents. Quan acaba l’adolescència?

 

Depèn (i tots riuen).

Per això s’han disfressat.

Aquesta nit no dormo.

A Google no surt, no és gaire famós.

Va, explica-ho tu!

 

 

Va, seguim parlant de l’obra.

No, diga’ns tu la resposta.

 

No hi ha resposta.

Si primer l’estava pegant i després mira d’arreglar-ho? jo llegeixo al revés, de dreta a esquerra.

Mira! He trobat alguna cosa “mi vida habría sido otra sin las taquillas del instituto”.

Ostres, això no ho havia llegit mai…

Va de la relació entre els animals i els humans, això és el que explica, que de vegades ens equivoquem.

Va, ara et toca a tu. (Ho diu enèrgicament)

És que us vull transmetre aquesta idea de que tots els discursos de l’art formen part de l’art, vull que marxeu amb aquesta curiositat. Estic segura que vosaltres heu anat dient molts aspectes de l’obra dels que també parlen els experts. Però està molt bé que vulgueu anar més enllà.

(Marxen indignats, em reclamen un full de sala i més informació!, per sort, crec que la professora està prou satisfeta amb aquesta petita revolta).