Grup de dones Pius XII

07/11/2013

Grup de Dones de Pius XII (del curs de neo lectors, que aprenen a escriure i parlar el català)

Anònim, Natura morta, segle XIX

Per Clara Rebollo

Mirem aquest quadre entre totes a veure on ens porta? Amb les paraules que tingueu podeu explicar què veieu, si us plau.

Fruita i verdura.

Una magrana.

La mengeu normalment aquesta fruita?

Sí, sí, tu no? De postres.

També amb l’amanida.

També hi ha un pebrot verd, nosaltres el fem servir per cuinar.

Darrera de la magrana, no, entremig, hi ha una pera.

Sabeu què és això?

Sí, però no sabem com es diu en català. Remolatxa?

Raves, i en àrab?

(contesten ràpides i segures)

Per dins és blanc, no és remolatxa, que és més dolça. Els raves poden ser picants!

Com es diu en àrab remolatxa?

Hi ha dos noms, a Tànger i Laratxe es diu… (no sé transcriure la paraula que diu en àrab) i sinó com en francès.

Mmm. I són fruites quotidianes per a vosaltres?

Sí, també mango, però és car.

Trobeu a faltar fruites?

Què vols dir? Que no n’hi ha aquí?

Una com en forma de castanya, però més llarg, com es diu? Al Marroc en mengem.

(Parlen totes alhora divertides)

Perdona que parlem en àrab (riuen i no s’acaben de posar d’acord).

És petit i té una gorra verda (fent el gest amb la mà al cap, les altres riem).

No serà l’aglà, de l’alzina?… aquí és silvestre, amargant.

Però a Extremadura són més grans i dolços i se’ls mengen. (Explica la professora que s’incorpora a la conversa també).

Es troben al bosc, a la muntanya.

Què més trobeu a faltar? Tu deies la papaia…

Sí, el meu pare en té, les planta, les cultiva, les conrea. (Va parlant fent gestos i amb l’ajuda de la professora)

Com és la planta de la papaia?

Hi ha de diferents tipus, unes baixes i altres com arbres, ell planta la pipa a la terra, sembra (la professora la continua ajudant a trobar les paraules). Quan està ben crescuda les recull. Per dins és vermella, i a dins…

Com perles negres, llefiscoses.

Aquí no la planten.

No, aquí es considera una fruita exòtica, segur que trobes diferent el gust.

També hi ha un plàtan diferent, nosaltres en diem … (no sé transcriure la paraula que em diu), és igual però més gros.

Plátano macho!

D’on ets tu?

De Guinea, el mengem calent, el fregim amb oli.

No és plàtan de Canàries.

Com és aquest plàtan que ella diu? Groc, marró?

Igual però més gros.

S’assembla a un moniato?

No! (riuen divertides).

Al meu país li diem diferent, jo sóc de Mali.

Parleu la mateixa llengua?

No, sí (respon indecisa), parlem tots mandinga però també diferents llengües.

A mi m’agraden les taronges. A Marroc són molt bones, com les de València. Tenen el mateix gust. Més bones que les d’aquí. (riuen)

També mengem altres fruites: poma, pinya… És bona pel cor.

Si?

Sí, ho he vist a la tele. I la magrana també.

Totes a menjar magrana! (riem)

Les verdures que mengeu varien molt?

No, com aquí, per exemple la col, la mengem de dues maneres, primer bullida i després un ou i pebre vermell. (totes les companyes van comentant en àrab el que ella va explicant mig en castellà mig en català).

Mmm, els ous com?

Al final, al plat, com flors.

Ho he de veure, això de les flors ja ho trobo més complicat.

Coliflor, no col! (riuen perquè saben que jo no he entès gens bé la recepta).

Nosaltres les verdures les fem pel caldo del peix, i també amb all, ceba.

També ho fem com una paella, amb arròs. Però la nostra paella és diferent, no com aquí. Posem pastanaga, albergínia… (parla barrejant força el castellà i el català i perdem l’atenció perquè una noia treu el mòbil i ensenya una foto d’una paella).

Mireu! Però no estem escoltant… quines espècies has dit?

No puc explicar bé… és diferent.

Què és espècies?

Herbes?

Em mireu amb cara de no entendre’m gens ni mica! (riem molt relaxadament)

Canyella!

Sí, espècies!

Pebre negra!

Curry, safrà?

Potser no n´hi posen…

Ves més a poc a poc.

Ah, sí! El vas preparar el final del curs passat, era boníssim.

Quina gana.

Jo vull explicar una altra recepta…

La fruita i la verdura d’aquí és igual que la de Marroc, té el mateix gust, si cuines aquí és com allà. Els productes tenen el mateix gust, quan vaig estar a Holanda i Alemanya, jo cuinava igual que al Marroc, però no tenia el mateix gust. No sé perquè, el temps també és diferent i la vida a les sis ja està acabada, tot tancat. Si et falta alguna cosa diumenge, sal, sucre, no menges, te n’has d’anar a dormir ràpid! (riuen). Si no tens família ni res, segur, segur estàs… (es posa la mà al coll).