Grup Ressó

12/11/13

Taller Ressò (Grup de gent gran que publica una revista de comunicació)

Ramon Martí i Alsina, Esbós del mercat de Granollers, s. XIX

Per Clara Rebollo>>

[Després de passejar per la sala, ells trien aquesta pintura.]

Ens la mirem tranquil·lament i en parlem?

Això és Granollers, és molt antiga. Per la llum és el matí, 10 o 11, no més tard. Tothom té feina, hi ha vida, hi ha més coses, els edificis, el campanar, això ja no hi és, abans sí. Si el pintor l’ha pintat és perquè hi era.

La porxada està molt diferent, queda molt alta. Veig que els edificis… tot ha canviat, no sembla la mateixa, si em diguessin que no és la de Granollers m’ho creuria.

El pintor ha pintat la seva visió.

(Tots alhora xerren i discuteixen les diferències, miro de posar ordre, se’m fa difícil)

Que parli només una persona, si us plau.

Jo! (surt una veu amb to ferm)

El senyor editor ha demanat la paraula, l’escoltem si us plau.

El pintor que va pintar aquest quadre no estava a la Porxada quan el va pintar. Clar! Per quin motiu? El campanar és més estret del que havia de ser, hi ha més columnes que a la Porxada.

Jo la trobo descentrada, aquests edificis són molt alts.

Al segle XIX era diferent, la Porxada es va ensorrar, pel bombardeig a l’any 37.

Ara fa uns 30 o 40 anys la van tornar a fer, les pedres són originals, el gruix de les columnes és el mateix. Mai han sigut 4, sempre 3. Aquí representa que són més primes.

Escoltem aquest senyor?

Va Ramon!

Jo la veig molt diferent, sembla com si no fos Granollers.

A mi si em diguessin que és un poble d’Itàlia, m’ho creuria.

Teniu clar que aquí, malgrat ser pintura figurativa, hi ha molta ficció, parlem sobre aquesta qüestió?

El sol ve d’aquí al matí i ha posat una altra entrada de llum… em puc aixecar? L’ombra d’aquest senyor ve al revés.

Oh sí, s’ho ha inventat tot!

Va, no critiquem.

Jo trobo que és una pintura que no és real, per els que han nascut aquí, la Porxada és el cor, i mirant això quedes decebut.

Sí, decebut. Sí, no és la nostra.

El quadre és maco però comprenem que hi ha coses que no les coneixem, però la Porxada la van destruir…

Això no té res a veure, la van reconstruir, tot està desproporcionat. Si això és un portal hauria de ser fins aquí, i el campanar per descomptat és molt més ample.

Estic d’acord amb aquestes invencions, hi ha 3 sols, la Porxada no està proporcionada, el campanar està fora de la realitat, sembla la Plaça de Vic. Però això que deies del realisme, un artista pinta el que veu o el que vol expressar, captar alguna cosa que li importa realment, aquí no li interessava l’arquitectura, sinó l’ambient, que és el que m’atrau més. Hi ha molt d’ambient. El mercat ple de gent, amb la barretina, és molt viu. El tema edificis queda en segon terme. La seva impressió era aquesta, captar l’ambient de mercat.

Us agrada el que diu la companya, seguiu tan decebuts?

El quadre és magnífic, però no és la nostra Porxada.

La vida que hi ha a la Plaça està plena de gent que ve de fora a vendre i comprar, en aquella època encara devia ser més important trobar tot aquest moviment.

Com és aquesta vida?

De molta germanor, molta comunicació. Abans era una ciutat petita, venien a fer tractes amb el bestiar, hi havia un ambient familiar, feien un cafè.

Amb les mans feien un tracte, abans se’n fiaven, ara ens hem tornat més desconfiats, cal més papers, més formalitat.

Jo ho havia vist això amb el meu pare i els avis, els tractants de bestiar tots els tractes que feien, els feien de paraula.

Encara es fa això. Aquí a Granollers es va fer una Sala de Contractacions, amb un bar, on ara hi ha la Plaça Maluquer i Salvador, van posar taules, però això no va tenir èxit. Ho van fer fa uns 40 anys, tinc una fotografia d’això, ara no me’n recordo si la publico en el proper número de la revista. Allà on ara hi ha la Sala d’exposicions de Caixa Catalunya. Ho van continuar fent fora al mercat, si ara vas davant de Correus encara ho veus això. “Si em portes un camió de pinso t’emportes 6 o 7 garrins”. De paraula i res més.

Encara es fa, però es va perdent, però aquella Sala de Contractacions no va funcionar, inclús la van construir com si fos una masia catalana amb la teulada a dues aigües, el bar el portaven els de l’Hotel Europa. Però no va tenir tirada. És com aquest edifici, aquí hi havia la Unió Liberal. Ja no hi és, i ara hi ha el Museu.

El recordeu?

Amb nostàlgia.

Com el Mercat, que hi havia el Cuartel de San Carlos. (i explica detalls de la seva col·lecció de fotografies i de la propera portada de la revista que editen entre tots)

Quan surt aquest número?

No ho sabem, no tenim diners, pel desembre.

Els contractes es feien entre la Plaça Perpinyà, la plaça dels Porcs, la Plaça de la Sínia i el Parc, al Parc encara es fa, és on hi havia el vedells. Allà a Correus.

Ara té un altre nom aquesta plaça. (riuen amb complicitat)

L’artista també vol destacar en primer terme gent gran que passeja, és un lloc de concentració, barreja de barretines i barrets elegants, és un lloc de trobada de gent de tota mena, de pagesos, comerciants.

Puc dir una poesia?

I tant!

Granollers té molta indústria,

I també bons comerciants,

I el mercat més important que es celebra a Catalunya

Tots els dijous de l’any.

Molt bé!! (tots aplaudeixen)

Ara sembla que ja ha passat de moda, Canovelles és més important.

No! Aquí hi ha més qualitat.

Molt bé, ja hem acabat? Nosaltres no hi entenem d’art, aquest art que hi ha ara, cal imaginació. A mi no m’entra.

Tot són opinions.

(Comencen tots a parlar)