Grup de dones Passa'm la recepta

Grup de dones “Passa’m la recepte”

22 de gener de 2016

Acompanyant: Alba Lucía Reinoso

Antoni Cumella

Per Clara Rebollo

Decidim posar-nos a parlar davant de la vitrina amb vàries ceràmiques d’en Cumella, que totes coneixen bé).

Són formes orgàniques, tenen molt de mèrit que aquestes formes que semblen tan simples siguin tan sofisticades. Treballar amb el fang és molt suggeridor. La simplicitat és aparent, darrera hi ha un procés llarg d’experimentació, de cocció, de pigmentació.

Les reaccions químiques són imprevistes i el resultat sembla senzill però és molt laboriós. No sabem quantes proves va fer abans. Això condensa molt treball darrera. Malgrat tot arriba a la sensació de senzillesa. Té molt de mèrit. Jo conec altres obres de l’artista. Jo el vaig conèixer a ell. La intenció és buscar noves formes. A mi em criden l’atenció els colors naturals, són colors de la terra. El blau, el verd, els terrosos, ocres, tots són diferents i semblen tan ben harmonitzats. Recorden la terra. Jo me les emportaria! Són obres pensades per a tenir un valor estètic, no han estat produïdes per tenir una funció domèstica. A l’exposició hi ha altres vitrines amb peces de ceràmica que sí que van tenir unes funcions domèstiques, de contenidors d’aliments. Recordem que vàrem venir fa dos anys i vam treballar una olleta que tenia una funció de ritual funerari. Per què fa això en Cumella? Quina funció tenen? Decorar? És una investigació, de formes, de colors, de tècnica, de sensacions, cada una és diferent, el cos, el coll, l’orifici, cap és igual. T’agrada mirar-les.

(Els hi demano si l’art ens ha de proporcionar aquesta sensació agradable, de gaudi, de bellesa i xerrem si l’art serveix per agradar, pensen que és per despertar alguna cosa i mirant al voltant ràpidament veiem altres obres més punyents, desagradables a la vista, violentes, tràgiques. S’engresquen en discutir la relació que fa cada una amb l’art i com l’estètica els hi desperta un dilema ètic, més allà de la qüestionada habilitat tècnica. Reflexionen sobre quins mecanismes avui en dia legitimen i determinen que és art, són crítiques amb aquestes veus autoritzades i comparteixen diferents experiències que han viscut davant d’obres o exposicions que les han deixat perplexes. Per concloure poso l’èmfasi amb l’experiència d’avui com a temps per apropiar-se d’aquest espai per ser crítiques. Xerren molta estona més, carregades d’opinions diverses.