Grup de la Universitat Popular

Grup de la Universitat popular

07/10/2015

Professora: Pruden Panadès

Ramon Guillén-Balmes, Arqueologia d’Artista – Objets Trouvés, 1991

Per Clara Rebollo

Després d’una llarga conversa amb el grup sobre la intencionalitat dels possibles discursos de l’exposició, els convido a mirar una sola obra i parlar-ne tots plegats.

En què us fa pensar?

(I una a una, totes les persones del grup comencen a dir la seva)

En violència i en pau... semblen pistoles; ganivets; peces de construcció; és tot un procés per fer alguna cosa que vola; sembla la llengua d’una papallona, l’espiral; és un col·leccionista que en una vitrina posa antigalles; és important el blanc cru que li dona el to poètic; no hi veig violència, veig alguna cosa ortopèdica, són suspensoris per aguantar penis, testicles... i lavatives!

(el silenci interromput només per un torn de paraula fins ara molt ordenat, queda de cop trencat, tothom riu i xerra alhora)

M’ha recordat una obra de teatre, com si fos una crisàlida, una disfressa d’Antaviana; o una obra de Leonardo de Vinci; una llagosta; d’entrada la forma de l’instrumental no sé si és pel color o les formes ho situaria al segle XIX.

El teu col·leccionista també el situaves al segle XIX?

No, és algú que guarda coses antigues, com qui té penjades les eines del camp. 

Ens agradaria saber què és.

Fantàstic, doncs acabem aquí la visita... Ja us havia dit al principi que us volia provocar i que fins i tot podríeu marxar enfadats amb mi.

(tothom enraona i s’exclama alhora)

A mi no m’agrada marxar d’una exposició i no saber!