Grup Hospital de Dia Sant Jordi

Grup de l’Hospital de dia de Sant Jordi

15 de gener de 2016

Acompanyant: Carme Ruiz

Puig i Perucho i A. Caba

Per Clara Rebollo

(Comencem a mirar una obra tots drets, tot i l’advertiment previ que és un grup que necessita seure. Han arribat molt animats, amb un ambient entre el grup molt engrescador comencen a enraonar. Els hi demano que iniciem entre tots una descripció de l’obra com a punt de partida).

Hi ha un home assegut. Davant hi ha una torratxa. Hi ha una estructura que sembla una pèrgola, i un passadís. Un porxo, però asseguda hi ha una senyora, no un senyor. I sobre tot hi ha molta llum, molta llum i molta ombra. Em sembla que hi ha una guitarra recolzada al terra. Sembla que soni música, com si la senyora estigui tocant el piano, fins i tot veig la partitura (tota la descripció dóna peu a interpretar les sensacions que produeix.) Transmet tranquil·litat, és un pati amb flors, plantes, dóna molta tranquil·litat, harmonia. (Comentem el perfum que acompanya l’obra, i veiem a prop una altra obra acompanyada d’uns auriculars per on sentim unes músiques. Els convido a compartir el seu relat o associació lliure també i canviem d’obra, ara sí, asseguts en una cadira).

És una dona que sembla trista. Jo no estic d’acord, està molt pensativa. Home, jo la veig una dona de caràcter fort. (Paro atenció en aquests desacords que propicien les obres d’art). Jo la veig molt masculina. No sembla fina. El vestit negre és trist. Fins i tot se li veu barba. Jo la veig elegant. (Riuen mentre parlen tots alhora). Hi ha una certa contradicció, és trista, seriosa, però ensenya un pit. El pentinat és un recollit, no és curt. Potser és un home disfressat. Aquesta dona no vol que la coneguem, no es deixa. Deixem-la tranquil·la. (I marxem cap a una altra obra).