Col·legi L’Estel - 2n d’ESO

9 d’octubre de 2014
Col·legi L’Estel - 2n d’ESO
Professora: Míriam Jaques
Concepte: Pensament

per Clara Rebollo

Al Museu, a partir de les obres Sense títol de Susy Gómez

Ens fa pensar que cada part del cos té sentiments, la mà, el cor, el cap, el peu... El cap serien els calaixos on podem guardar coses. En el cor hi ha una part blanca i una negra, com si cada persona pogués també tenir una part bona i una de dolenta. Però el cor té cames per fugir, per marxar i ser lliure. O també pot ser un cor covard. Tenim la dualitat del cor i el cap, són els dos òrgans que controlen el cos. Què ens controla a nosaltres? El tenim nosaltres? La mà i el peu són extremitats, ens permeten moure’ns. Aquests dits tenen ulls, tocant també podem saber, endevinar què és. Les parts del cos ens parlen dels sentits que ens porten a tenir experiències, a construir el pensament, a elaborar idees. Els colors blanc i negre i vermell parlen de sofriment, la mà pateix, és la part del cos que més es veu. Els nostres peus també es mouen de manera automàtica, no pensen, només en córrer darrera una pilota. La calaixera són records perduts, com està tancada sembla que parli del passat. Sabem d’on venim però no on anem. És un cos amb incerteses pel futur. Els records també els idealitzem. L’obra parla de dos tipus de moviments que té el cos, el del pensament i el físic.

Al Museu, a partir de l’obra Un món rere les paraules de Perejaume

No cal parlar per expressar-se, les paraules les poden substituir altres llenguatges, el visual, amb imatges, el llenguatge dels signes, el del cos, el musical, els artístics... Una paraula pot canviar-ho tot. La paraula té força. Som esclaus de tot el que diem. En aquesta foto no hi ha vida, tot és gris. Les lletres semblen tristes. El món rere les paraules són les pedres. Les paraules també poden ser una barrera, un límit. No tot es pot dir amb paraules.