Escola de Música Josep Maria Ruera

10 d’octubre de 2014

Escola de Música J.M. Ruera

Assignatura: Audició

Professora: Anna Ma. Piera

Concepte: Pensament i Llenguatges artístics

per Clara Rebollo

Al Museu, a partir de l’obra d’Antoni Tàpies, Gran A

Sembla una cabana, com un tipi, sembla una A d’anarquia, amb unes canyes de potència i una O d’organització. Són materials naturals, molt simples, vells. L’A també suggereix antiguitat. Imaginem el treball de l’artista fen l’obra, la seva gestualitat, construint-la com una activitat que cal força, energia. La canya que travessa també ens fa pensar en violència, l’O sagna. I els filferros que aguanten els travessers també són molt recargolats.

Al Museu, a partir de l’obra de Francesc Anglès

La dona renya el gos perquè s’està pixant. Sembla una iaia solitària que parla al gos, amargada, té una expressió molt dura, però entre ells es nota que són vells coneguts. El dit tens, endavant també pot donar un punt de vista diferent, mostrant una dona enèrgica, forta, valenta, que va molt curosa, elegant, sàvia. Destaca la corretja vermella que ens mostra un lligam especial entre la mestressa i el seu gos. L’aspecte plàstic ens dóna una informació que la podem interpretar com alguna cosa positiva, això la fa estar bé i ser humana o bé com a control i domini.

Al Museu, a partir de l’obra de Ramón Guillén-Balmes, Arqueologia d’artista

Semblen eines a l’esquerra i a la dreta una gran ala. També són objectes que semblen apedaçats. Podrien ser armes amb les seves fundes i material mèdic per curar. És molt contradictori una cosa de l’altra. Té un aire arcaic, antic, per les formes que tenen. El color blanc i el material tou fan pensar també en utensilis per cuinar. Són objectes que tenen molts significats diferents. Busquem la seva utilitat, perquè estan repetits, endreçats, seriats, com si fos material científic. Són parts d’un tot, com l’ala de la dreta. No són res i ho poden ser tot.