IES Antoni Cumella. 1r Batxillerat i 4rt ESO
24 d’octubre de 2014
IES Antoni Cumella
1r de Batxillerat i 4t. d’ESO
Professora: L. Abadia
Concepte: Signe i escriptura
per Clara Rebollo
Al Museu, a partir del Poema visual de Joan Brossa
No és una obra gens fàcil, sembla la prova visual que et fa l’oculista quan t’examina. Això ens fa sentir incòmodes, sense trobar gaires respostes, no és agrada no entendre què està passant. Potser mirant la cartel·la trobem alguna pista. Surt el títol, l’any en què es va fer i la tècnica. No sabem què és una litografia, sí, lito és pedra. És un gravat, com estampar amb un segell. Llegim com va arribar al Museu, va ser una donació de l’artista a l’any 77 quan va fer una exposició.
Tornem a mirar el Poema visual, les formes no les identifiquem, no són lletres, o sí, algunes. Com en un joc, algunes les repeteix, canvien el sentit, l’orientació. Semblaria una sopa de lletres, per buscar paraules amagades. Per què ho fa això en Brossa? Què vol que trobem? Què vol que busquem? No reconeixem l’alfabet, és inventat. Potser ens vol fer esforçar. Ens ajudaria saber més coses del context, de l’època en què va fer aquesta obra. Sabem que fins el 75 hi havia una dictadura, que comportava viure oprimit, sense poder parlar el català en públic. Aquí amaga la llengua catalana. “Cec” i “cen”. Com a l’oculista, ens planteja com veiem la realitat i que no podem veure. Ens obliga a veure més enllà. O com en un mirall, podem veure només el reflex del revés.
Al Museu, a partir de l’obra de Francesc Abad
No és una fotografia, és una instal·lació. Veiem natura, paisatges, vida, alegria, vegetació, colors, pedres, geologia. El cartell “Camí sense sortida” et fa sentir atrapat. Com si haguessis de deduir, els artistes no ens ho posen fàcil. I la inscripció la podem llegir però no entenem què vol dir “en detriment”, seria la pèrdua d’una cosa per guanyar l’altra.
Igual que a l’obra d’en Brossa l’artista també fa servir el llenguatge escrit, ple d’enigmes, de misteris. “El magatzem de la memòria” són records del passat, imatges, fotos. Seria com un collage, són capes superposades, un muntatge que presenta la idea de passat, d’oblit. Com en l’obra d’en Brossa també ens fa endavant i endarrere però no amb els ulls, sinó amb el pensament al llarg del temps.
“El paisatge que perceps” torna a ser la idea de que la realitat no és ben bé el que sembla. Com en el cinema, que hi ha una ficció. Dóna la sensació que interpretes coses que veus que no són reals. Però el paisatge ens és familiar, podrien ser els boscos d’aquí al voltant, és un lloc càlid.
Els estrats del terreny, de les roques tallades, són una metàfora de les capes amagades de la nostra memòria, dels nostres records. El precipici també provoca sensació de que no hi ha sortida, no n’hi ha? Vol dir això l’obra? Intentar desxifrar una obra d’art és incòmode quan no trobem una sola resposta. Però sí que ens provoca anar girant al voltant d’aquest interrogant, no és molt confortable la sensació de no trobar respostes, buscarem més informació, ampliarem la seva dimensió.
Les fotografies les veiem en una seqüència temporal mirant de dalt a baix. Una altra possible interpretació veiem un retrat! Això sí que és conceptual. Té a veure amb l’acumulació d’experiències viscudes. Les dues obres tenen llenguatge escrit difícil d’interpretar que ens obliga a mirar què hi ha darrera. Per això anem a mirar l’obra d’en Perejaume.
Des de l'aula: Què creiem que ens explica Francesc Abad?
Hem arribat a la conclusió que el procés d’una obra d’art podria constar de diferents parts:
Pensar / Mirar ↔ INSPIRAR
TRIA, en el cas d’una pintura dels colors, la tècnica, i en el d’un text de les paraules, l’estil
FER EL PRIMER ESBÓS / ESBORRANY
CREACIÓ DE L’OBRA o del TEXT
I ha estat així al llegir que va treballar en una fàbrica tèxtil, i per tant, cada obrer s’especialitza en una part del tot final, com el que es veu en aquesta obra, formada per diferents peces, que conformen una de sola.
Alesandra i Naomi: Pensem que el quadre on està escrit ‘’camí sense sortida’’, representa un moment de la seva vida en el qual s’ha sentit asfixiat pel món laboral i volia estar en un lloc tranquil, desconnectat del món, i aquestes fotografies serien el seu somni, el d’entrar i no sortir d’aquest lloc, i és per això que hi ha el cadenat.
Mireia i Diana: El que pensem és que la primera imatge on posava “Camí sense sortida” és que l’autor volia expressar que quan treballava a la fàbrica sentia que no hi tenia cap sortida per accedir a un treball millor, i sentir-se més lliure. Expressa el tancament en la seva vida amb la cadena que hi ha a la imatge. El paisatge polsós amb colors apagats pot simbolitzar l’abandonament.
Sara i Wendy: Creiem que està en un moment de la seva vida on es sent sol i atrapat. Vol trobar una sortida, però no sap el què ha de fer. Està angoixat perquè vol estar en pau amb si mateix i aïllat de la societat. A l’imatge ho representa amb colors apagats. En canvi en un altre dels quadres l’ imatge que representa la llibertat que anhela, és la que es veu el cel a través dels arbres.
Gemma i Belén: Pensem que les imatges de boscos que hi ha, representen el seu desig de llibertat, el desig que tenia de sortir de la fàbrica per sentir-se lliure. Com si volgués calmar el seu desig de llibertat d’alguna manera (mirant fotografies de boscos i llocs completament diferents als de la fàbrica, que el fan sentir bé). L’ imatge de “Camí sense sortida” és una metàfora per expressar la fàbrica, de la qual que no hi podia sortir. El tancament, l’expressa amb la cadena, com si li tallés el pas. El camí sembla deixat i polsós, per tant, els colors que utilitza són apagats.
Al Museu, a partir de l’obra de Perejaume, Un món rere les paraules.
Surten ruïnes o potser hi ha hagut un incendi, alguna cosa destruïda, cremada, el terra d’un lloc que ha estat abandonat, com un castell. O simplement un descampat. I lletres, “Un món rere les paraules”. Podem mentir amb les paraules. Part del llenguatge de l’obra també són els colors, també ens diuen coses el blanc i el negre. Amb les paraules no arribem a dir tot el que sentim.
