IES Lauro 4t ESO
12 de novembre de 2014
IES Lauro
4t d’ESO
Professora: Montse Pérez
Concepte: Moviments artístics del segle XX
per Clara Rebollo
Al Museu, a partir de l'obra de Ferran Garcia-Sevilla
Veiem un drac però que no és un drac, aquest matís el puntualitzem com a característica de l'art, sempre contradictori i ambigu. També un come-cocos que s'està menjant els colors. Un peix. Una interpretació més metafòrica ens porta a veure un ésser davant de moltes portes davant les quals dubte en quina obrir. El moviment de l'obra ens porta cap a la dreta menjant-se la llum, els colors. Apareix la idea de paisatge, muntanyes i valls. Les formes rodones també semblen altaveus, però que amplifica. També veiem pluja. El personatge li falta un ull, no té nas, no pot respirar, això li dona un to més angoixant, primer teníem una impressió més lúdica. Ara està canviant. A sota veiem una pinta gran, un home estirat al sofà, un ser amb moltes potes. Algú veu finestres amb ulls que està mirant, donant una sensació incòmode.
És una obra molt geomètrica, formes quadrades, rodones, ratlles. És algú que està parlant. Tot i que també sembla extra-terrestre i si el mirem de dreta a esquerra veiem un gos, és inevitable veure el gosset de l'escultura del costat. Aquestes associacions que busca l'exposició entre les obres és la que buscarem després pel nostre compte. També trobem paral·lelismes amb els mosaics romans i les fotografies de l'obra de Carles Congost.
Tornant a la fotografia observem les pinzellades, que de prop les trobem barrejades, donant una sensació de mal pintat. El traç és fort, sense cura de netejar el pinzell. Però aquesta barreja de colors sembla que dóna un blanc de fons com a resultat.
Llegim la cartel·la que també ens informa del lloc on es va crear la pintura, per a l'exposició "6 pintures", dins del mateix museu, una característica molt singular d'aquesta obra. Les mides també són notablement grans, va ser la condició per a treballar en aquest projecte, tots els artistes que van participar ho van fer amb el mateix format.
Al Museu, a partir de l'obra de Carles Congost
Una dona i un home llop o goril·la com a metàfora d'una persona dolenta estan fent l'acte sexual, és en blanc i negre. Discutim si semblen fotogrames d'escenes gravades o són fotos fetes per algú amagat, sense ser vist. Sembla com el conte de la Caputxeta vermella amb aquest llop que s'ha escapat. Mirem les diferents fotografies, apreciem que unes estan ampliades i són còpies de les altres. També veiem que no hi ha una ordenació narrativa, mirem d'entendre la seqüència fotogràfic per entendre què passa, què explica la història. Però estem deixant de costat les dues fotografies dels extrems, molt més grans. Discutim si hi ha un ordre aleatori.
Expliquem els fets, primer una parella està de festa, es barallen, hi ha una violació i acaba escanyant a la noia. Mirem d'interpretar si parla de la relació amor-odi, o amor-violència. Presenta els extrems en la relació d'una parella. No ens queda clar el personatge de la perruca rossa, si és noi o noia, a l'obra també surt el tema de l'homosexualitat. Plantegem on és l'artista i què fan aquests personatges disfressats. Si és ficció o realitat. Potser només representen una violació perquè no estan despullats, com si es tractés de l'escena d'una pel·lícula. Discutim l'aparença del personatge animal, potser representa la part amable dels animals o bé la part animal, bèstia, de les persones. També està parlant de la diversitat humana i plantejant una idea d'amor lliure. Fins ara no ha sortit la paraula maltractament tot i ser unes imatges amb continguts violents prou explícits.
Tractem de fixar-nos amb l'interior fotografiat, una casa aïllada, allunyada, una casa al bosc, una casa americana, amb jardí davant, durant una nit de Nadal. Finalment ens centrem en el personatge que porta una perruca rossa, l'artista, potser està reconstruint una experiència personal i pensem que les fotos les ha fet amb una càmera de vigilància. Acabem amb una contradicció molt problemàtica, si l'obra parla de l'amor lliure, aquí hi ha dolor, patiment, submissió, és a dir el contrari a la llibertat. Ens acaba de confondre encara més el títol "Teenager".
