Educem 4rt. d’ESO
11 de novembre a les 11 h
IES EMT - 4t d’ESO
Professora: Núria Basart
Obres: Josep Ma. de Sucre i Teenager de Carles Congost
Concepte: Ésser viu
Per Clara Rebollo
Al Museu
(Arriben a l’exposició amb la consigna de passejar de manera individual cinc minuts per tenir una impressió general de l’exposició i sentir-se autònoms).
Està fet amb guix. I per què ha d’estar fet amb guix? És de nen petit. Sí, però la variació de colors són més difícils de fer. Crec que parlant de la por que hem dit abans, crec que té faccions de por. Els ulls i la boca semblen com enfadats. És un pintor que volia fer una nena de la seva família. Potser li fa por créixer per això té un estil infantil. No era guix. (llegim la tècnica a la cartel·la). Però per la textura sembla guix, i també pel color blanc. Té un fons blau que el podem associar a la soledat d’aquest personatge. Potser el pintor és adult i representa la seva infància. (Parlem de la nostra tendència a fer una mirada autobiogràfica). Però si era un home, perquè fa una nena? Potser era la seva filla, o de la seva família. Era algú que ho va passar malament. Potser va patir “bulling”. És lleig, no es veu atractiu. Els colors són freds, apagats. L’estil infantil és macabre. (Els parlo de la trajectòria de l’artista com pintor, escriptor i de la seva importància com agent cultural i acabem parlant de l’art brut. Canviem d’obra).
Sembla la història de la Bella i la Bèstia. És una història on la noia acaba morint. A la noia li agrada el masoquisme. Perquè sembla contenta tot i que l’estan pegant. Crec que és una relació d’amor i odi. No hi ha odi, hi ha engany, perquè en realitat és un home. Sí, és un travesti. (L’enrenou no deixa escoltar els comentaris). És una metàfora de maltractador aquesta disfressa de bèstia. No m’agrada, et fa desconfiar de les persones. No es veu la cara, això em fa pensar que ho fa quan la gent no el veu. El que es veu no és el que sembla. Qui fa les fotos? Qui està mirant? Un veí, un investigador, un policia, una càmera oculta. No, la càmera l’han posat ells. Un d’ells, per després tenir proves. Les fotografies no tenen un ordre, podrien estar col·locades d’una altra manera. I el principi i el final tampoc està clar. (Els comento que qüestionen no fer una lectura lineal de l’obra i els convido a continuar treballant fent una associació lliure amb una de les obres).
