Educem 3r. ESO
11 de novembre a les 10 h
Educem - 3r. d’ESO
Professora: Núria Basart
Obres: Batalla de Moisès de Jacques Courtois i Teenager de Carles Congost
Concepte: Por, poder, repressió
Per Clara Rebollo
Al Museu
(Després de voltar cinc minuts per la sala perquè puguin tenir una visió general i experimentar transitar lliurement per l’espai, ens apleguem per comentar el que han vist, fem esment del títol i em demanen per les procedències de les obres, els faig cinc cèntims de la gran diversitat de procedències que també són un possible itinerari per la història del Museu. Seguim la conversa centrats en una obra, per intentar dialogar al voltant dels conceptes de por i repressió).
És una guerra, hi ha mort, sofriment. (Els resulta una escena bèl·lica molt llunyana) Per la forma que vesteixen, la indumentària, perquè van a cavall, per les armes, pel paisatge... Però la idea de patiment no tant. Sí, a mi sí. Depèn cap a on miris. Lluitant per alguna cosa, per aconseguir més poder, més territori. No sabem quina batalla és. (Els demano si el poder sempre té una connotació negativa, des de l’abús). No sempre ha de ser poder superior, l’autoritat pot ser exercida de manera democràtica. Nosaltres també tenim poder.
(Canviem d’obra, anem a veure “Teenager” de Carles Congost).
La fotografia gran és un gran petó. El tema seria l’amor i l’odi. La primera foto és amor, la darrera és abús, terror, surt un home llop. Passa d’un sentiment a l’altre. Diuen que de l’amor a l’odi hi ha una passa. I l’artista ha fet una obra sobre això. Però algú des de fora mira què passa darrera de la finestra, espia. Des de fora es veu una cosa, però en realitat passa una altra cosa. Potser es veu tot això que diuen però a dins estan parlant normal. (Els faig aixecar a tots i canviar de lloc perquè tinguin una altra perspectiva). Aquesta mena de seqüència és com un zoom per veure la darrera foto. Les fotos, segons com les miris, una bé i l’altra fatal. Jo veig cara de por, d’horror. A totes les imatges és una dona, però a la darrera es veu que en realitat és un home, un noi en comptes d’una noia. Jo no estic d’acord. És gai. És com la història de la Bella i la Bèstia. Ens movem en l’ambigüitat. Qui és qui? Però faltes fotos. La història està incompleta. Allà posa 35, aquí diu 10, en algunes no diu res. Aquestes són les mateixes però ampliades. Llavors la idea de seqüència no funciona, la història de principi i final falla. El llop fa de cambrer. Jo no veig clar si el llop li fica el dit o és una ampolla. Parla de l’amor i l’odi. Quin és l’ordre? Podria ser horitzontal i vas intercalant les imatges. D’entrada ho llegim d’esquerra a dreta però ara tot trontolla. (Els plantejo qui és l’artista i com ens estem mirant l’obra com fotogrames d’una pel·lícula de ficció o un documental). Potser l’artista explica una experiència seva, i ha viscut una situació similar. Com autobiogràfic.
