EMT 1r d'ESO
4 de desembre a les 10:20h
IES EMT - 1r de ESO
Professor: Francesc Pascua i Joan Cortès (de Visual i Plàstica i Música)
Obres: escultura de Francesc Anglès i instal•lació de Jordi Benito.
Concepte: Sense cap concepte predeterminat
Per Clara Rebollo
Al Museu
(Els demano, després de passejar els cinc minuts previs sols per tot l’espai de l’exposició, que sentim tots els comentaris que facin, ara davant d’una obra. Ells trien la primera obra, la següent proposo que sigui el professor, ja que ha vingut sis vegades amb diversos grups i ja coneix molt bé tota l’exposició).
És una cara sinistre. Jo veig una dona gran, vella, que li diu al seu gos “nooo” amb el dit. A mi m’està mirant, em fa por, intimida. Li està dient al gos que no pixi. No, mira cap a una altra banda, no parla amb el gos. Clar, m’està mirant a mi. Sembla que un dia es mourà. El gos no, però ella sí. Jo crec que té el cap molt petit. Ara girarà el cap de cop. Està molt viva. Em recorda un personatge d’una pel·lícula, no sé com explicar-ho. Era una dona que quan entra en un bar li diu a una dona embarassada que el seu bebè es morirà. Uiii. Quants anys té? 150. (Els hi comento que no sempre coneixem qui són els personatges retratats pels artistes) De què està feta? De guix. Sí, aquelles venes que es posen en aigua. Si està tot fet de guix, per què la corretja no? Li han posat després. Potser es va trencar. Potser no la sabia fer, és massa fina, massa difícil. Però la corretja de la bossa de mà sí que és de guix. És per cridar l’atenció. El contrast vermell és atractiu sobre el blanc, així la nostra mirada va cap el gos. No se li veu la cara, el gos té rastes. (Discuteixen sobre la raça del gos). Va per l’aigua. És un “Bichón maltés”. Sembla que quan et giris, ella es mogui. Per la postura, està com molt viva, veiem massa “pel·lis” de por.
(Canviem d’obra i anem cap els neons de Jordi Benito). Està traduït a baix perquè hi ha unes fletxes. Hi ha paraules que es poden llegir i s’entenen, quan les mires et concentres més en una lletra. Jo crec el que està a dalt és un idioma inventat per l’artista. A la primera i segona línia. I a sota està traduït. Hi ha paraules entre parèntesis, també hi ha el signe “igual”. Hi ha signes matemàtics, de restar, sumar... (Llegim les paraules “ésser viu” “increïble...”, no ·incertesa” “informació”, “complexitat del món”...) Costa molt de llegir. Són fraccions. No, equacions. Nosaltres encara no en fem. (I miro de complementar les seves observacions amb informació sobre aquesta obra i la trajectòria artística d’en Benito, els animo a que vinguin un altre dia per visitar l’exposició que hi ha al pis de dalt dedicada a l’artista granollerí, ja ho veurem!).
