EMT 1r d’ESO C2

5 de novembre les 13:40 h

IES EMT - 1r d’ESO C2

Professora: Francesc Pascua i Joan Cortès (de Visual i Plàstica)

Obra: de Francesc Abad Concepte: memòria

Per Clara Rebollo

Al Museu

Introdueixo la dinàmica de la conversa a l’exposició amb el pretext que comentin entre tots el que han vist fent una ullada ràpida a l’exposició. Em diuen que se’ls han fet curts aquests cinc minuts... els demano quan temps els agradaria que els deixés sols per passejar per la sala, un quart d’hora diuen. Els convido a proposar una nova lectura d’una obra i partim de la paraula memòria. Tenen 11 i 12 anys. Memòria de memoritzar? No, de recordar. Es tapen els uns als altres i no es veuen. Semblen diferents fragments d’un mateix paisatge. Posa “camí sense sortida”. Fa fotos de les roques... Aquest missatge és com si ens digués alguna cosa, (llegeix en veu alta) “El magatzem de la memòria...”. El missatge és que ens ensenya diferents cares d’una mateixa història. Té una part alta i una inferior. El fons de les lletres és vell, trencat, no és una fotografia, és una pedra, és marbre, és una inscripció. (Tornem a llegir en veu alta). El magatzem de la memòria és el cap, els records, el paisatge que perceps, el que veus, és només un discórrer de la ment, allò que passa, que per acumulació i accés requereix capacitat de deducció... és això que hem fet aquí. Pensar. Per realment captar allò que és, per entendre-ho. En detriment d’allò altre. (Els demano si entenen la paraula “detriment” i no, no l’entenen, a costa de perdre allò altra, en perjudici, pèrdua). Són capes superposades... com la muntanya tallada, estrats, capes de terra. En vertical i en horitzontal. És com si fes les mateixes fotos en diferents distàncies. A la tercera foto es veu menys llum. A la dels pins. Pot ser un enigma? (els hi demano als altres què en pensen) Potser sí que hi ha un interrogant però no una solució.

Ens dius la solució? (i els parlo d’en Francesc Abad, engrescada pel seu interès i la seva curiositat). (Deixem aquesta obra i anem cap el gravat d’Orlando Pelayo). És un retrat de l’artista. És com si hi hagués una casa. Com si hi hagin dones o robots. Hi ha una cara a la part inferior. Sembla una entrada molt antiga, sí, es veu una porta. Sembla un coet. Hi ha com una mòmia embolicada. (Llegim en veu alta el títol de l’obra i parlem de Francisco de Quevedo i ràpidament veuen el paral·lelisme entre el retrat de l’escriptor i el de l’artista). És un ciborg! Què és això del mig? A baix a l’esquerra es com si hi hagués una dona amb un pit! Què passa? (riuen). Es com en l’altre obra de l’Abad, està dividida en parts. Així també sembla que tingui profunditat, i continua amb les divisions de l’obra del Benito. (Les obres també dialoguen entre elles).