EMT 2n d’ESO A2

9 de novembre les 12:20 h

IES EMT - 2n d’ESO A2

Professora: Francesc Pascua i Joan Cortès (de Visual i Plàstica)

Obres: de Josep Ma. de Sucre i de Verònica Aguilera

Concepte: Ésser viu

Per Clara Rebollo

Al Museu

(Han passejat sols per la sala, hem comentat tots plegats la visió general de l’exposició i ens centrem en una obra. Els hi comento la meva intenció de transcriure la conversa que sorgirà de mirar-la i comencen a aixecar les mans).

Les mans són rares. I juga molt amb els colors. Em sembla que com dibuixa és un estil infantil. Té un vestit de triangle. Jo veig una ironia perquè em recorda un llum, una làmpada, però els colors són freds. Però només té un ull. Jo no ho veig això. Poder és cega. Els seus peus no tenen dits. És una manera psicològica, potser si ho hagués fet un nen petit potser és perquè té un problema, un trauma, com només té un ull no vol veure el món. Està trista. Les arracades semblen les mans. El cos porta un quadrat al mig. És el cor. Jo també porto una butxaca aquí. La nena porta el cabell blau. Crec que el cor quadrat és perquè no té gaires sentiments. No expressa els sentiments. Seria com tancada. Jo crec que està malalta. Està desfigurada. Sí, es rara. Jo quan pintava abans... quan era petit, també ho feia així, expressament. Sembla com un manicomi. No és una nena, és una nina. Sembla una foto. No, és una pintura. Però perquè aquest noi ho ha dibuixat així? (Els proposo buscar més pintures del mateix artista) Ho trobarem a internet? (i els hi demano què més necessiten saber, diuen com se sentia el pintor quan va fer aquesta obra i en quina època de la seva vida es trobava). Potser aquest quadre representa com és ell. Però tu explica perquè la va fer així! (si aquest enfado serveix perquè busquin encuriosits... veurem).

(Ens situem davant d’una altra obra, la de Verònica Aguilera. Miren en silenci abans de començar a parlar).

Sembla una persona que està al desert. Una persona endinsat en els seus pensaments i té (no troba la paraula). Té un forat a l’ànima. Està en un paisatge. Però no és un paisatge trist, està als núvols, mirant el món des de dalt. Quina por. És un penya-segat. Està perdut en els seus pensaments. La seva expressió, quan mires el ninot de prop, està buscant alguna cosa. Té por. Un munt de cops estem així. El que veu no li agrada, no és el món que voldria viure. Veu coses que no serien correctes i això li produeix incomoditat, per això té un bony al cap. Sembla fet amb tisores, sí, amb una esponja. Sí que li agrada el que mira perquè no para de mirar, si no li agradés no ho miraria. Està mirant per saber què li passarà, ha de decidir. El món és la seva ment i veig caos. Sí, hi ha confusió. M’agrada més aquesta obra que l’altra. Però fer això és molt fàcil! D’on heu tret aquesta obra? (Aprofito per explicar la diversitat de les procedències de totes les obres de l’exposició i de les col·leccions del Museu). Però farem activitats? (Els convido que tot el que facin després de la visita al museu, escriure, associacions lliures amb una imatge, etc. m’ho facin arribar per pujar-ho al web del Museu). Sí tenim temps, sí que ho farem. Però això val diners?