EMT 2n d’ESO C1

13 de novembre a les 8h

IES EMT - 2n d’ESO C1

Professors: Francesc Pascua i Joan Cortès (de Visual i Plàstica i Música)

Obres: Olleta amb closca d’ou. Taules del Retaule de Sant Isidre. Escultura de Francesc Anglès.

Concepte: Art religiós

Per Clara Rebollo

Al Museu

(La proposta de comentar una obra entre tots la comencem a fer drets davant d’una petita vitrina. Abans han voltat sols per l’exposició i hem comentat després tots junts les primeres impressions).

És un ou i semblen cendres. (Llegim la informació de la cartel·la, la seva procedència és la necròpoli de Can Trullàs i està datada al segle II d.C. Aquesta troballa explica què pensaven què passava després de la mort. L’ou com a símbol de vida, de naixement. És una ofrena. Parlem de mitologia i religió i canviem d’obra, el retaule de Sant Isidre, els animo a fer una descripció tot i no reconèixer els personatges).

Hi ha un personatge agenollat i amb les mans sembla que està demanant clemència, que el deixin viure. L’altra està a punt de tallar-li el cap. (Mirem les diferents taules i anem descrivint les escenes). Aquí surt el mateix personatge, va amb la mateixa roba, els altres canvien. Unes cadenes potser d’un presoner. Hi ha un personatge amb ales. Llauren amb uns bous. I una figura femenina, sembla una monja. Gallines, un riu. (Una escena quotidiana de camperols. Costa molt que parlin). Està pregant. I si llegim la cartel·la? (Necessitem més claus d’interpretació per reconèixer la narració.) El personatge central torna a aparèixer però ara al cel, als núvols. (Parlem de l’època en que es va pintar, de l’espai original on anava destinat i de la voluntat de transmetre pietat des d’unes històries força dramàtiques, la vida dels sants màrtirs. Avui el tema és molt dens i per canviar d’obra els deixo que triïn ells la següent).

Què pinta una àvia aquí? A mi em fa pensar en la meva àvia. Sembla el dit del Matías Prats. No, està renyant el gos. Està feta de guix. També podria ser paper. No és paper són benes de guix. (Els hi comento la biografia de l’escultor també metge. Els hi torno a demanar que opinin què en pensen mirant l’obra). Em recorda un periodista. (Els altres riuen perquè és una associació molt lliure i inesperada. Els convido que a més de llegir tota la informació que tenim a mà que considerin important la seva mirada, la seva pròpia opinió). Fa molt que es va fer aquesta obra? (I de la cronologia passem a parlar de la procedència de l’obra i en general de les procedències de les diferents col·leccions). És la típica vella que cobra la pensió, que es vesteix bé i que es compra un gos perquè està sola. Jo en conec perquè tinc gos i elles es compren un gos petit perquè és més fàcil. (Com estan molt silenciosos, els proposo canviar de punt de vista i girar al voltant de l’escultura). Té la cara molt marcada. (Els fa riure l’esquena una mica geperuda). Així és la vellesa, et vas encongint. (Els demano que en pensen de que l’art presenti la vellesa i si ells esperen més la representació de la bellesa). Però ella és enèrgica, fibrada, se la veu forta. (Els demano quina informació els agradaria saber abans d’acabar la visita) Qui és el sant? Quins miracles va fer? (Miro de convèncer que la meva intenció és provocar-los curiositat i que continuïn la recerca, ja veurem!).