EMT 2n ESO B1

12 de novembre a les 12.40 h

IES EMT - 2n d’ESO B1

Professors: Francesc Pascua i Joan Cortès (de Visual i Plàstica i Música)

Obres: Paisatge

Concepte: Francesc Abad i de Puig i Perucho

Per Clara Rebollo

Al Museu

(Seiem davant de l’obra després de xerrar i comentar les seves primeres impressions fent una passejada per tota l’exposició).

Sempre en un paisatge hi ha natura. No. (els animo que el desacord no els desanimi). Per què diu “Camino sin salida”, serà que si vas molt lluny no trobaràs el camí? Però jo la sortida l’estic veient. El camí és molt ample. Al bosc de vegades el camí s’acaba. Sí, perquè no et deixen continuar. Això no és un paisatge. És una pedra. El magatzem de la memòria... (i continua llegint en veu alta). (Els plantejo la metàfora de la idea de paisatge amb la idea del pas del temps i fem un recorregut pels interessos artístics de l’Abad, les seves reflexions sobre la història contemporània lligades a la memòria). És el cap el magatzem de la memòria, els paisatge que veus, que reps, que penses, és una imaginació, acumulació, quantitat, i excés, massa, requereix capacitat de deducció, capacitat de pensar, per realment captar, entendre, allò que és. En detriment d’allò altre, per diferència, un va a l’alça i l’altre a la baixa, en perjudici. Tracta d’entendre què guardem i què no. L’acumulació també es veu en el conjunt de l’obra. Potser com estan separades les fotografies, són diferents enfocaments. Són diferents punts de vista d’un mateix paisatge. Tot són paisatges naturals. Està recolzat al terra. Però estan junts o separats? És una sola peça? Aquestes imatges quina relació tenen entre elles? Recolza el paisatge en la seva idea de memòria. És rar. Si no té idees, com pot treballar? El pas del temps també són capes superposades, com aquestes capes a la terra de la muntanya. No ens fa sentir gaire còmodes no entendre què vol dir. (Anem a mirar un altre paisatge).

Hi ha plantes, un arbre, una persona, algú que llegeix, fusta, com un porxo, testos, llum i ombres, el reflex, una cadira, rajoles, una porta, parets, un passadís, un pati. Tot un espai arquitectònic, un interior d’una casa. També la signatura del pintor, Puig i Perucho. La llum és l’element més treballat (i parlem de les inquietuds del pintor per captar la llum natural). És per la tarda, verdós, no hi ha soroll, és silenciós. La persona sota la galeria oberta es protegeix del sol, fa calor però a l’ombra no. És un ambient tranquil.