EMT 2n ESO B2

12 de novembre a les 13.40 h

IES EMT - 2n d’ESO

Professors: Francesc Pascua i Joan Cortès (de Visual i Plàstica i Música)

Obres: Francesc Anglès i Carles Planell

Concepte: Galeria de retrats

Per Clara Rebollo

 

Al Museu

(Tot i la consigna de passejar de manera individual per la sala els primers cinc minuts, és inevitable que entre ells vagin comentant totes les obres que van trobant. Així que ara els proposo que aquests comentaris els fem davant d’una sola obra i de manera ordenada, escoltant cada intervenció).

La corretja és completament diferent de tota la resta. Porta barret, bossa de mà, un bufanda, no, és la jaqueta, fa fred, està renyant al gos perquè està pixant. És vella, porta tacons. Està en moviment. Porta un rellotge... (els proposo fer un pas endavant a la descripció). De què està fet (Els materials tradicionals de l’escultura quins són?, demano) marbre, pedra, fusta, metall. Aquesta està feta de guix, no és paper. El guix també es fa servir a l’escultura però en el procés per preparar-la. És antiga l’escultura, sí, perquè és dels anys vuitanta. Jo no la veig enfadada, la veig feliç, té energia. Sí, hi ha de tot, també joves poc enèrgics. És molt real. Realista. Es veuen les arrugues, les venes, el coll, els ossos. Però no té celles, des d’aquí es veu com si estigués amargada. (I ens canviem tots de lloc per canviar de punts de vista). La continuo veient amargada. Se li noten els turmells inflats. El gos porta una melena llarga. Té unes sabates rares. (Canviem d’obra).

No és una persona, és com un tòtem d’aquells, de l’època mitjana, els tòtems d’Amèrica, dels indis. Sembla la pel·lícula “Una noche en el museo”. Hi ha quatre rodones mal fetes i quadrats mal fets. Té molta barba i un nas molt gros. És un robot. És una persona creuada de braços. Sembla un buda, una persona ajupida, com vista des de dalt. No, de genolls i amb el cap ajupit. I agafa alguna cosa. No, és un ou. Porta una camisa. Té una ombra darrera. Es veuen els braços i darrera seu hi ha algú, no porta algú enfilat a les espatlles. Sembla fet en 3D. No és un retrat, sembla un conreu. És el típic home que porta unes xapes. Sí, com els porters dels hotels. Sembla castigat, que agafa alguna cosa que pesa.(Els hi comento el context artístic del pintor i la importància de la matèria, el treball del gest i de les textures de l’informalisme català per cercar nous llenguatges expressius).