EMT 2n ESO C2

13 de novembre a les 9h

IES EMT - 2n d’ESO C2

Professors: Gravat “El judici de Paris” d’Angelica Kaufmann. “Teenager” de Carles Congost.

Concepte: Joventut

Per Clara Rebollo

Al Museu

(Tenen una forta sensació de que totes les obres són força antigues, velles, allunyades del concepte de joventut que els proposo treballar).

Es veu Cupido!, un paó, una dona ensenya un pit, una dona porta una llança, vestits romans, no, grecs. Les sandàlies són antigues, però tots són joves. Hi ha una muntanya. Veiem què porta al pit la figura femenina amb llança. És una medusa. El noi porta un bastó. (Els hi demano què saben de mitologia clàssica i em comenten diverses pel·lícules que han vist, els relato breument el Judici de Paris, per exposar l’elecció que va fer Paris davant les ofertes de les tres deesses, però els estudiants no semblen gaire d’acord amb la tria de la bellesa, es decanten per la intel·ligència i breument parlem de la relació entre bellesa i joventut. Els hi proposo que ells trobin una obra que ens serveixi de pretext per parlar del concepte de joventut. Anem cap a l’obra de Carles Congost).

És l’amor boig! Podem enfocar l’obra en relació a la joventut com l’amor foll. Són homosexuals. Un home llop. És un home amb una perruca. Un “travesti”, crec que viu en un pis, no gaire ben pintat, hi ha taques a la paret. Hi ha un quadre que no es veu gaire. El que fa les fotos està amagat. Al principi són amics i després la cosa es posa pitjor, sembla que l’està pegant. (Demano en quines imatges veu el principi i el final). Jo veig un rapte. Hi ha una planta i al costat del quadre hi ha altres plantes, són decoració de Nadal. O potser són d’una festa. Són dues parelles. (Discuteixen sobre el que veuen uns i altres). Per mi el final no és aquesta imatge, hi ha un escalfament molt bèstia, és una actuació molt bèstia, és una ficció, perquè el llop no pot tenir una relació... no pot portar una safata amb una copa. El final és tot. És molt probable que el llop sigui un home disfressat. Però es porta malament quan descobreix l’engany de la dona que és un home. Les fotos amb números posa Kodak. (No sabem quina marca és, un rodet a una càmera els queda molt lluny). Les que no tenen números és perquè les han passat a paper. No es pot veure què fan exactament, sembla una cosa i després una altra. És una baralla de matrimoni. Comença bé i acaba malament. Comença malament i acaba bé. Al final hi ha zoofília? (Torno a demanar si localitza una imatge com la última i si coneixen el significat d’aquesta paraula). Crec que el llop representa un amor no desitjat. La llum de l’habitació fa una ombra que no és l’ombra de la làmpada de peu, lateral, sinó d’un focus que no surt, que ve de dalt. La persona que fa les fotos a part d’estar amagat, es mou, perquè les fotos estan fetes des de diferents punts de vista. Està en un pis de davant. És mou d’esquerra a dreta però també fa zoom. Una cosa molt important és que les imatges en blanc i negre, si fos color semblaria una altra cosa, i aquí veiem exactament que és amor perquè es fan un petó. Jo crec que el principi és aquest... crec que comença quan es barallen i acaben... fent-ho. Les parelles comencen barallant-se. Sí, l’home arriba borratxo... (tots enraonen a l’hora. Tots parlen de diferents ordres de lectura, cap lineal). Si mirem els números del rodet també podem saber l’ordre de les fotografies. Les que no tenen número són ampliacions. (Tornem a recordar el títol de l’obra amb la que diuen que no s’identifiquen gens). Som adolescents, però no joves, potser d’aquí quatre o cinc anys estarem fent això... quan tinguem divuit anys. (Acabem parlant del valor d’aquesta obra i s’interessen per conèixer el valor de la resta d’obres de l’exposició).