Escola Pia 1r Batxillerat 9h

16 de desembre a les 9 h

Escola Pia - 1r de Batxillerat

Professor: Josep Castillo

Obres: “A” d’Antoni Tàpies i Teenager de Carles Congost

Concepte:

Per Clara Rebollo

Al Museu

(Arriben al Museu amb poca informació prèvia del que trobaran, els convido a fer un primer contacte amb l’exposició de manera individual per mirar de fer-ho en silenci, només durant cinc minuts, després ja ho posarem tot en comú. Es fa difícil però no anar comentant cada obra que miren. Quan ens reunim novament, ens col•loquem davant la gran A de Tàpies i entre tots en parlem).

Jo veig una A. Jo com la vela d’un vaixell, d’un nàufrag. Com és material que es pot trobar fàcilment... Jo veig la A d’anarquia, de revolució, ja que per manca de recursos, ho han fet amb aquests materials. Aquí Granollers no eren gaires els anarquistes, és una ciutat molt comercial, és el centre, lloc de pas de moltes vies de comunicació... i per això hi havia pocs d’anarquistes, eren més capitalistes... en aquella època. Tampoc fa gaire, a finals del 1800... Ara penso una altra opció. És com un balancí, està penjat. A mi em recorda una cabana de la prehistòria. (Abans de deixar l’obra i anar a mirar una altra, els demano si tenen alguna curiositat que vulguin saber, em contesten que la cronologia, el nom de l’obra i de l’artista. Per això mirem la cartel•la i troben a faltar el significat de l’obra, diuen la simbologia... els convido a seguir mirant i buscant, abans però els explico singularitats de la creació d’aquesta obra).

Sembla que t’espiïn. Jo he fet dues interpretacions però no sé quina és. Primer que és una història, el primer cop que l’he vist, el llop, que no és atractiu ha aconseguit enredar la noia i al final la mata. Però l’altra opció és que al final acaben bé, es fan un petó. Podrien ser diferents la foto final. No, el principi està a dalt de tot a l’esquerra. Va així, vertical, de dalt a baix. Jo veig la història de la caputxeta vermella. La bella i la bèstia. Algun veí que està xafardejant. És una metàfora de que les pitjors bèsties tenen un costat bo. Perquè aquesta escena és tendra, la fotografia més gran. Ja he trobat el principi! Aquesta foto gran no va aquí, va en aquest espai buit... Les dues fotos més ampliades són els dos extrems, la por i l’agressivitat i l’amor i la tendresa. Jo crec que és un curtmetratge. És Nadal. M’he fixat en unes imatges que són com les cintes de cine antigues, es veuen els números dels fotogrames d’un rodet. Sí, són diferents escenes. Jo crec que representa la violència de gènere. Quan una persona està patint no ho vol acceptar i l’altre mira de recuperar-la i ens quedem amb la imatge més gran, la bona, la més agradable. L’enganya, la segueix enganyant, la droga i després juga amb ella i fins aquí. Jo opino que l’ordre de les imatges no va d’esquerra a dreta, sinó de dreta a esquerra (Remarco la importància d’aquests desacords i d’aquestes diferents visions). Primer li fa mal i al final li acaba demanant perdó. Ell la consola. Jo trobo que està desordenada. És cert que és una pel•lícula, si mires els números veus que no són correlatius. (De sobta se’ns ha acabat el temps i han de marxar, tan de bo puguem seguir en contacte elaborant noves lectures!).