IES Lauro 2n d' ESO A

 Dimarts 28 d'octubre a les 12h

IES Lauro - 2n d’ESO A

Professora: Glòria Serra (de Visual i Plàstica)

Obres: instal·lació “Meeting point” de Jordi Benito / retrat anònim del Duc de Sully / escultura de Francesc Anglès.

 Per Clara Rebollo

Al Museu

Voltem tota la sala per lliure i després d’uns minuts seiem davant l’obra de Jordi Benito. Els hi demano que expliquin què veuen, què pensen i què senten i que ho comparteixen.

Les dues línies de dalt són operacions matemàtiques i les ha relacionat amb unes paraules, amb “informació” i “complexitat del món”. Estem intentant llegir, i costa, no s’entén. Ens fan mal els ulls, enlluerna, el color és molt intens. Hi ha més relacions, hi ha neons en forma de fletxa. “Ésser viu”, “entorn” “Anticipació”, “incertesa de l’entorn”. Fòrmules matemàtiques, sumes de paraules... que donen la “complexitat del món”.

Jo no entenc res. (Seguit d’un llarg silenci que em fa veure a la professora patint, li dic que no passa res).

És l’obra que es veu més, és viva, és sonora, és la més gran. És la més impactant, té més protagonisme que les altres. (Aprofito per introduir informació biogràfica de l’artista i del seu recorregut en relació amb el seu context artístic per tornar al final a l’obra que mirem).

Les equacions tenen algun significat? (Els hi dic que sí, que hi ha una correspondència amb les paraules... i canviem d’obra).

És un retrat anònim, la inscripció és el nom del personatge retrat, sabem qui és però no qui el va pintar. És molt fosc, està com trist... jo el veig pensatiu, que ens mira. És com la Mona Lisa que mira per tot arreu. És un rei, Miguel de Cervantes... no, és un Duc. Aquí ho posa i al costat explica qui és. Doncs és algú amb poder, diners, (status social puntualitzo i els parlo del possible encàrrec que va rebre el pintor fent una reflexió sobre la relació dels artistes amb el poder fins als nostres dies. Els demano si tenen retrats seus i autoretrats). Es fixen en el penjoll, és una cadena gruixuda. Potser era un símbol. Només es veu una mà però potser és per omplir aquest buit tan negre, és un contrast. Surt una data. L’any en que es va pintar.

(Els hi proposo que triïn un personatge contemporani amb poder per rumiar les diferències entre els dos retrats) No portaria aquest vestuari, els colors serien més vius, la postura també, no seria tan estàtic, tan rígid. Bé, no està clar. (Arriben al consens de que seria molt diferent). La barba també és diferent, les modes canvien. Els retrats que veiem ara dels polítics les veiem als diaris, a la televisió, i els retrats els fan els periodistes, els fotògrafs...

Decidim canviar d’obra i anar a l’escultura de guix de Francesc Anglès. Els recordo que primer se la mirin una mica en silenci... s’estiren al terra i sense ironia els hi comento que m’agrada molt la gent que s’estira al terra d’una exposició.