IES Lauro 2n d' ESO C

Dimarts 30 d'octubre a les 12h

IES Lauro - 2n d’ESO C

Professora: Glòria Serra (de Visual i Plàstica)

Obres: ceràmiques d’Antoni Cumella i escultura de Moisès Villèlia.

Per Clara Rebollo

Al Museu

Recopilem les impressions d’una primera mirada general a l’exposició per fer-ne un resum. La selecció de les obres de diferents èpoques, de diferents estils, diferents procedències, de moltes tècniques i llenguatges artístics... mostra la gran diversitat que forma el Fons del Museu però que el títol vol convidar i proposar nous diàlegs i relats lliures. Aprofito per convidar a la professora i animar-la a que faci una lectura personal d’una obra... Comencem. Em proposen triar la terracota de Manolo Hugué però la desestimem perquè és difícil de mirar-se-la amb un grup d’adolescents asseguts a terra, anem cap a la ceràmica d’en Cumella i la professora demana fer l’escultura d’en Villèlia.

(Mentre miren en silenci, buscant un lloc per seure, els hi dic com és d’inevitable pensar un munt de coses mirant-se-les, però comentar-les i escoltar què diuen els altres no és tan fàcil).

Penso que és una ceràmica que sembla arquitectura (aprofito per comentar el seu treball en diferents espais arquitectònics). Jo vaig fer un treball a l’escola amb fang quan vam treballar aquest artista. A mi em recorden carabasses, jo no entenc com es pot fer una forma tan complicada , amb aquest forat tan estret amb la ceràmica, perquè jo quan ho vaig fer a l’escola ho vaig trobar difícil això de fer un volum. A mi em sembla una maquina de fira de fer núvols de sucre, per la forma i perquè brilla. 

A mi el del mig em fa pensar amb la Torre Agbar de Barcelona. Sembla marbre en lloc de fang pintat! Tots tenen colors barrejats diferents. Aquell sembla la fàbrica de xocolata (un comentari que fa riure tothom, què curiós que tot el que diuen són coses en moviment, vives, orgàniques, mecanismes...) Però això on ho han trobat? (Els hi explico una mica on és el llegat de l’artista i em demanen si la família ho ha donat o ho ha comprat el Museu... parlem de la procedència de les peces de la Col·lecció). També semblen cúpules, peces petites que fan pensar en espais molt grans. La número dos sembla com un bat de beisbol. Jo no entenc perquè estan ficades en vitrines. Es podrien trencar molt fàcilment? Jo voldria saber d’on han sortit els dos mosaics romans... (en parlem també). Com les han transportat? I el muntatge fotogràfic? No l’entenc. (és complicat però tornem a mirar la ceràmica de Cumella) Per què es feien servir? Per decorar? (I els hi parlo de creació artística, de recerca de formes, de colors, de volums)

(Ens movem per centrar-nos en l’obra de Villèlia). És una flauta, a mi em recorda un instrument xinès. Sembla un “tira-xines”, a la dreta sembla una sabata de taló. Jo penso que si es bufa fa soroll, com una flauta. És la part d’un tren, com va tallar el bambú? Sembla com una font per on baixa aigua, com una font antiga, és un mecanisme, que es posa en moviment. Serveix per recollir l’aigua de la pluja, és un circuit. Té una palanca per ser accionada, està articulat. Jo veig com la relació de dues parts independents, no entenc perquè té colors vius... és un arma però no és per fer mal. Els colors vius són d’alegria. Jo veig un ascensor. Però què és en veritat? (Els hi dic que sembla el joc de les endevinalles però no ho és. Els hi faig unes pinzellades de l’artista i els demano quins materials tradicionals coneixen de l’escultura per fer una reflexió sobre l’ús de materials senzills, trobats, pobres o inusuals). 

I doncs, per què serveix l’art? Per expressar-te, per fer bonic, no és res. L’art és una recerca, serveix per buscar alguna cosa que estàs buscant. (es fa difícil respectar el torn de paraula, demano ordre i que s’escoltin). Però ens deixem enlluernar per la marca... si està en un Museu pensem que té un valor econòmic. (Els hi faig notar que no sempre és ben bé així.)

Sense l’art no hi hauria creativitat i sense creativitat no hi hauria pensament... i no avançaríem amb la tecnologia o amb qualsevol cosa. Hi ha cap obra d’algun artista jove? Hi ha cap obra a la venda? I si us donen molts milions? (Els hi demano de qui són les obres que hi ha en aquest Museu municipal, a qui pertany aquest patrimoni i qui tindria l’autoritat per decidir sobre aquestes qüestions).

 Per en Villèlia tampoc tenia cap significat? Què buscava?

(Acabem aquí però ells no en tenen prou).