IES Lauro 2n d' ESO D

Dimarts 30 d'octubre a les 13h

IES Lauro - 2n d’ESO D

Professora: Glòria Serra (de Visual i Plàstica)

Obres: de Verònica Aguilera i de Ramon Guillen-Balmes.

Per Clara Rebollo

Al Museu

(Encadenem els comentaris que fan davant l’obra.)Es una obra molt simple pels materials utilitzats, sembla un desert, és un home en un paisatge que ha sobreviscut a la travessa. Però el forat sembla un tauró. L’home és molt petit comparat amb el seu entorn, amb el paisatge natural, però no sabem què fa. (Els hi demano com els fa sentir la descripció que han fet). És un lloc còmoda perquè l’esponja és toba. Jo estic confosa perquè no entenc què és. És l’univers, l’home sol està en un espai molt gran. (Els hi demano si la soledat potser confortable, fem un llarg silenci). La mà al front com mirant és com si estigués buscant. Jo he llegit el que diu la cartel·la del costat. (els hi comento l’associació lliure que ha fet una persona entre aquesta obra i una pintura d’un artista romàntic alemany, i els hi demano que ells en facin una altra associació lliure amb l’obra i tot el que han anat dient).

Sembla que estigui als núvols buscant una persona coneguda, em fa pensar en la mort (i explica una conversa amb els seus pares sobre aquest tema, se’ns fa difícil als demés parlar de la mort, potser l’art és un bon pretext per parlar de coses incòmodes).

(Deixo triar a la professora una obra. Anem cap a les vitrines de Guillen-Balmes).

Són eines, estris de cuina, armes, ganivets, és com una granada, representa la guerra, les eines que utilitzem per anar a la guerra. Però això què és? Una ala. Penso que és un morter, però no de la cuina, de la guerra, com un canó. (i explica el funcionament). És una papallona vista de perfil, és alguna cosa de fa molt temps... de l’edat mitjana. Hem fet l’examen de l’Edat mitjana...

És com si estiguessin buscant la manera de volar a l’edat antiga. Com que hi ha guerra, és un desig de fugir. Jo veig que és un ala per fer un esport, com els que es fan ara.

Jo veig un ala per una estratègia de guerra... per volar per sobre. Però no pot ser ni tan violent ni tan bèl·lic, perquè és de tela (la professora els fa observar el color blanc, com de pau), si fos violent seria d’un altra material. No pot ser que siguin armes, no són fortes, ni talla ni res. Potser és una representació de la guerra, potser són les fundes de les armes. Són coses que es fan servir. (La professora els hi demana si s’han fixat en les etiquetes de cada objecte). Són els preus! Em puc aixecar? Potser és el número de sèrie. Els números de la quantitat que s’ha fabricat, el número del model de referència, el número per saber quina funda va amb el ganivet. O l’any en què es va fer... Després ens ho explicaràs? (els faig observar si potser tan antic com han pressuposat i les etiquetes que troben tan modernes).

Jo trobo que sembla la cuina dels àngels (els altres riuen, l’animo a seguir malgrat la pressió). Les ales són de pau, i els estris de cuina em recorden una tarda que estàs cuinant tranquil·lament. (La seva curiositat sincera és perfecte per emplaçar-los a buscar informació sobre l’artista i sobre l’obra, noto una certa decepció que miro de reconduir-la perquè no deixin d’investigar, però em diuen que no servirà de res perquè no tornaran! La professora em tira un cable proposant un retorn creant una peça... tan de bo! Els hi proposo que continuïn treballant amb la contradicció entre la guerra i la pau sobre la que han dialogat).