Bonaventura Puig i Perucho
Bonaventura Puig i Perucho (1884-1977)
Sota la parra, 1932
Oli sobre tela
76 x 62 cm
Núm. Inv. 333
Aquesta obra forma part de la trentena d’obres que els fundadors del Museu de Granollers, representants de la societat civil granollerina, van donar per a la seva constitució. La cessió consta en el Llibre d'Actes del Museu del dia 3 de juny de 1932 amb el número d’inventari 12.
Bonaventura Puig i Perucho neix a Barcelona l’any 1884 i mor l’any 1977 a Sant Pere de Ribes. La seva formació com a pintor comença a l’Escola de Belles Arts, popularment coneguda com la Llotja.. Continuarà estudiant els anys de joventut a França. Durant la segona dècada del segle XX exposa a Barcelona sovint a la sala La Pinacoteca i participa també a les exposicions que organitza la Sociedad Artística y Literaria de Cataluña a la Sala Parés, compartint l’espai amb altres pintors com Maifrèn, Tamburini i Modest Urgell, amb qui uns anys abans havia viatjat a París, on s’hi instal·la durant vuit anys. Posteriorment és premiat a les exposicions Nacionales de Madrid del 1920 i del 1924. És un pintor vinculat a la comarca i a Granollers gràcies a la seva amistat amb el pintor Vicent Albarranch amb qui va compartir nombroses sortides al camp a pintar així com també diversos viatges a França.
Amb motiu de l’exposició de les seves obres a la Sala Pinacoteca de Barcelona, trobem una crítica elogiosa dels seus contemporanis l’any 1941:
Puig Perucho es un enamorado de los grises, con los que obtiene magníficos acordes. En contadas ocasiones emplea el tono mayor. Su pintura tiene el encanto de una aparente levedad hondamente emotiva, embellecedora de los más áridos parajes y de los más desolados y baldíos predios. Nada hay de aristado, estridente o agrio en sus lienzos. Todo en ellos es apacible y blandamente rumoroso; pero de una vida interior intensa, que parece diluirse en versos y en sonidos. Bosch, Juan Francisco; Las delicades gamas grises en los cuadros de Puig Perucho. El año artístico barcelonés. Temporada 1940-1941. La Pinacoteca, Barcelona, 1941.
L’estil post impressionista de les seves pintures el vinculen a la pintura de l’Escola de Paris, que consolida una nova figuració tamisada per les diverses avantguardes. El pintor Puig i Perucho sovint crea espais naturals particulars il·luminats de llum natural i és en els jardins i patis interiors on pot desenvolupar aquest ambient de lluminositat intimista, com en aquesta obra. L’artista també té un vessant més teòric, ja que escriu l’any 1948 un tractat pedagògic: La pintura de paisaje.
