Caixa catalana

Caixa rectangular formada per un buc fet amb quatre posts emmetxades, el frontal i el posterior més grans que els dos laterals. Està rematada per una tapa plana, sostinguda per dues frontisses llargues de ferro forjat. La tapa porta clavats a la part inferior dos llistons als laterals, anomenats guardapols, que eviten el desplaçament de la tapa, l'entrada de pols, i faciliten l'obertura. L'interior de la tapa no presenta cap tipus de decoració.

L'exterior de la caixa està decorada amb el treball de talla així com l'aplicació de motlluratge i elements esculpits. La part superior del buc està decorada amb un fris amb aplicació de cartel·les i rosetes tallades. Aquesta faixa, que a la part central allotja un pany, està limitada a la part inferior per una motllura que la separa dels tres plafons que formen el frontis, flanquejats a ambdues bandes per muntants o monjos entallats amb profusa decoració foral i vegetal. L'interior dels plafons presenta dues arcades decorades amb motius vegetals. Sota els arcs apareixen grans elements florals també tallats. Els laterals presenten un sol plafó amb decoració similar als del frontis amb triple arcada. A la banda dreta del seu frontis s'hi troba la típica portella que amaga tres calaixos. El buc està sostingut per un ample sòcol, lleugerament atalussat i decorat amb entrecots i petges vogit, sobre quatre peus en forma d'urpa clavats de biaix sota els angles del moble.

La tipologia d'aquesta caixa, caracteritzada per la disposició de plafons amb motlluratge treballats amb la tècnica de baix relleu prèviament vogida, coneguda com a talla encolada, que és posteriorment enganxada al buc amb aiguacuit, o cola de fuster; i suportada per una gran socalada lleugerament atalussada, ens permet situar-la cronològicament entre els segles XVII i XVIII.

Procedència

Aquesta caixa catalana forma part de la col·lecció de caixes del Museu de Granollers, junt amb 22 peces més, datades dels segles XV al XIX, que permeten exemplificar l'evolució continuada d'aquesta tipologia de moble. Tot i que desconeixem la procedència i autoria d'aquesta, el tipus de decoració permet establir l'obratge del moble al focus de les comarques lleidetanes del Solsonès, o les barcelonines del Berguedà. La caixa que presentem, que va ser restaurada l'any 1981, actualment presenta un estat de conservació regular.

Les caixes catalanes

Durant molts segles, la caixa ha estat el moble per guardar tot tipus de pertinences, des de la roba al gra, amb un ús generalitzat a moltes cultures. La simplicitat constructiva i la facilitat de trasllat la va fer imprescindible com a moble contenidor per a societats nòmades, però també per a moltes de sedentàries.

A Catalunya, va arrelar un model que es va mantenir amb poques variacions des del segle XV fins que va desaparèixer), ja en el segle XIX. Servia per guardar la roba i altres béns personals, i en cada moment es decorava amb les tècniques i motius de moda. Les millors caixes de finals del gòtic i del Renaixement eren policromades, mentre que les del Barroc solien estar decorades amb talles, unglades i embotits de boix. Els diferents centres productors desenvolupaven decoracions que permeten identificar-les.

En moltes ocasions, les caixes formaven part del dot que la família de la núvia havia d’aportar al matrimoni. A més dels diners, la núvia era dotada amb una o diverses caixes que servien per transportar i guardar l’aixovar. Algunes d’aquestes caixes catalanes, incloïen una portella a la part dreta del frontis amb tres calaixets a l’interior, perfectes per posar objectes de mida petita. Solien fer tàndem amb una d’igual sense calaix o amb un calaix llarg al sòcol, i totes dues les mantenia la núvia en propietat.

Com que els homes també podien guardar les seves coses en caixes amb calaixos, davant d’un exemplar se’ns fa difícil d’assegurar que realment es tracta d’una caixa de nuviatge. Sí que podem afirmar que la caixa amb calaixos és pròpia de Catalunya, sense paral·lelisme en altres territoris.