Gerra d’ofrenes

Gerra d’ofrenes

Segle II-III dC

Necròpolis romana de can Trullàs (Granollers)

19,8 x 16,2 x 16,2 cm

Gerra de ceràmica amb la inscripció:  VENERINA (nom personal femení)

Núm. Inv. 7026

 

Gerra d’ofrenes

Segle II-III dC

Necròpolis romana de can Trullàs (Granollers)

Gerra de ceràmica amb la inscripció: PERICARPIO S(EXTUS) ALPHIUS FIRMA (nom personal masculí)

Núm. Inv. 7029

 

Gerra d’ofrenes

Segle II-III dC

Necròpolis romana de can Trullàs (Granollers)

17,4 x 16,1 x 16,1 cm

Gerra de ceràmica amb un grafit en forma de tauler de joc

Núm. Inv.7023

Les gerres amb ofrenes són la materialització d'una de les parts dels diversos rituals que els col·legis funeraris oferien als difunts i que permeten fer presents les relacions entre els vius i els morts. Aquests rituals també consistien, en un moment o altre, a enterrar, a més d'ous, altres ofrenes com ara llavors, fruits i, fins i tot, un plat de vidre amb una espina de peix, tal i com es constata a l'interior o al costat de les gerres, algunes de les quals tenien gravats amb inscripcions de noms i dibuixos. A la zona de les fosses d'ofrenes, també s'hi van trobar esquelets de nadons i de cànids (gossos i una guineu), així com dos cavalls i un poltre.

A més, hi ha altres elements que ens permeten deduir aquestes relacions. En alguns enterraments de la necròpoli de Can Trullàs, a Granollers, s'hi van poder documentar restes de conductes i de forats que podrien ser per a ofrenes mitjançant libacions en el context d'alguna cerimònia inicial o anual. Aquestes celebracions comportarien també àpats rituals ja que s’han descobert cuita de menges en estructures de combustió i restes de bòvids i aus. També hom pot pensar en cerimònies amb ablucions i de purificació, atès el gran contenidor hidràulic amb graons que hi havia en un extrem de la necròpoli.

El primer grafit sembla traduir el terme grec pericarpion que Plini el Vell (NH, XXV, 131) recull en la forma pericarpum, que era una mena de bulb comestible. En aquesta gerra s’hi ha respectat més el fitònim grec original i podria ser un testimoni de la penetració d'elements cultes en medis populars.

El segon dels grafits fa al·lusió a un individu que té un gentilici quasi desconegut amb aquesta grafia, ja que és més corrent la forma Alfius. Com que és un nom utilitzat com a sobrenom entre els esclaus, no sabem si l’Alfi aquí esmentat tenia com a cognomen Firmanus o bé era un esclau de Firmanus; totes dues hipòtesis són possibles. Un altre grafit fa referència a un possible nom de dona: Venerina. També n'hi ha de fulles com de palma, que possiblement representen arbres de la vida, i fins i tot una mena de tauler o escac que es podria interpretar com algun tipus de joc.