Ignasi Aballí

L’artista multimèdia Ignasi Aballí va néixer a Barcelona l’any 1958. Comença les seves pràctiques artístiques com a pintor en un context generacional en què predomina l’art conceptual.

L’obra d’Ignasi Aballí, des de finals dels anys vuitanta, es desenvolupa entorn de dues línies de pràctica aparentment contradictòries, o almenys molt diferenciades. D’una banda, la reflexió que porta a terme als inicis de la seva carrera sobre l’activitat mínima, el gest minúscul i la modificació més imperceptible l’acosten al corrent antiformalista, que comparteix amb els seus companys de generació. Aquí generació té un sentit de comunitat, potser artificial, d’artistes del sud d’Europa, espectadors de les batalles entre formalisme (gestual, matèric) i conceptualisme. D’altra banda, el conreu de la ficció com a material i com a localització de la seva feina l’emparenten amb aquells que, a finals dels anys vuitanta, van fer aparèixer el cinema i el vídeo al centre de l’escena artística. Bartomeu Marí, Retrat del real per l’absència a 0-24h. Ignasi Aballí. MACBA, 2005.

Si repassem el conjunt de les seves obres des de la retrospectiva que ja fa uns anys va oferir el MACBA, trobem que, amb diferents llenguatges i tècniques artístiques −la pintura, la fotografia, el vídeo o la instal·lació−, hi ha unes constants com l’afany de posar ordre a tanta informació generada en la societat actual, la qual, però, paradoxalment, està força desinformada i buida de continguts. Topem amb un treball molt persistent i constant per arribar a fer Llistats (1997-2005) amb llargues relacions de paraules retallades dels diaris: una obra confeccionada com un collage endreçat i metòdic de persones, de morts, de ferits, de temps, diners, percentatges, violència, ideologies, desapareguts, artistes, treballadors, immigrants, països, persones, cine, obres, llibres, en què acumula xifres, dades indexades que clamen per l’excés i l’abundància malgastadora. Aquests temes els trobem també a Malgastar (2001). Altres obres que destaquem són Gran error (1998-2005), que és un modest afany, però molt poètic, de posar la llum damunt l’errada, i Correcció (2001). 

Participa en l’exposició "En el rastre de la llum" (1996) del Museu de Granollers, en la qual fa diverses participacions molt subtils, una als vidres de les finestres i l’altra, amb només pols com a matèria, presenta tres quadres de gran format. 

A No Movie (1998), el vídeo mostra uns crèdits que evidencien l’absència de film, cosa que ens provoca un cert neguit i desassossec; com ell diu, confusió. Amb això catapulta l’espectador a especular sobre les imatges que no veurà mai i que potser ni han estat filmades. Aquesta obra es pot relacionar amb unes altres dues de l’artista: Revelacions (2005) i 0-24h (2005). A la primera mostra un vídeo d’un laboratori de revelació ràpida. De manera mecànica, hi veiem fotografies anònimes que ens remeten a la desaparició de processos més artesanals. I en la segona, amb uns recursos mínims, com és la utilització d’una càmera de seguretat d’un museu, ens mostra també allò ocult al visitant, a l’espectador: el registre del pas del temps quan el museu està tancat. Són, tots tres, discursos sobre el buit, la carència, en el context de la nostra societat de l’abundància.

[...] i també crec que l’artista és justament algú capaç de proposar nous punts de vista sobre la realitat, d’associar coses que a primer cop d’ull no semblen tenir res a veure, connectant-les i donant-los un nou significat. Això és molt obvi en Brossa, per exemple. La seva obra crea un impacte visual: nosaltres de sobte veiem la realitat d’una manera diferent, des d’un punt de vista que unes vegades és més poètic i altres més crític. Tot i que utilitza elements molt senzills que tots coneixem, Brossa els veu des d’una perspectiva completament nova. Ignasi Aballí a Ignasi Aballí entrevistat per Dan Cameron, "0-24 h Ignasi Aballí". MACBA, 2005.

Bibliografia

• En el rastre de la llum. Museu de Granollers, 1996.
• Ignasi Aballí, pintures? Sala Fortuny, Centre de Lectura, Reus, 1988.
• Ignasi Aballí. Galería Elba Benítez, 1991.
• Ignasi Aballí. La Paeria, Lleida, 1998.
• 0-24h Ignasi Aballí. MACBA, 2005.

                           Web Ignasi Abellí