Joan Brossa

L’artista i poeta Joan Brossa va néixer a Barcelona l’any 1919. Participà en la Guerra Civil l’any 1939 amb l’exèrcit republicà i l’explosió d’una granada de morter li ferí un ull. Anys més tard, ho recorda a la seva obra 30a. Divisió. Els seus inicis com a poeta estan marcats per l’amistat amb artistes com Joan Miró i J.V. Foix i per lectures que pot fer a la biblioteca del galerista Joan Prats, especialitzada en la modernitat i les avantguardes històriques. Durant tota la seva vida va reivindicar i defensar, com Pierre Reverdy, Guillaume Apollinaire, Amedée Ozenfant, Salvador Dalí, Picasso, Le Corbusier, Duchamp i tants d’altres, el cinema, el music-hall, el circ, la màgia i d’altres espectacles similars; és l’hereu, per tant, de la incomoditat que provocaven les avantguardes.

[...] s’havia proposat lligar el més selecte amb el més popular, l’alta cultura amb els fenòmens literaris i de l’oci més integrats en els gusts massius. [...] No podem oblidar l’actitud combativa que el Noucentisme dels anys hegemònics, amb Eugeni d’Ors al seu front, havia mantingut respecte el cinema, la sarsuela o el music-hall, una actitud que perdurà, ni que fos en estat de latència, més enllà de la vigència precisa del corrent noucentista. Brossa, com havia fet abans que ell Sebastià Gasch, un bon amic seu i un model d’obertura cultural, s’oposà a aquest tarannà restrictiu i va fer una aposta premonitòria: la síntesi entre alta cultura i cultura popular. Joan M. Minguet, "L’ofici d’espectador" a Joan Brossa, La revolta poètica. KRTU, 2003.

L’any 1947 funda, junt amb altres, la revista Algol, precursora de la revista Dau al Set que crea l’any 1948, exercint-hi de poeta, juntament amb Joan Ponç, Antoni Tàpies i Modest Cuixart, que hi fan de pintors; Arnau Puig, que fa de filòsof, i Joan Josep Tharrats, que fa d’impressor. La seva poesia visual discorre paral·lelament a la pròpia obra literària: relaciona el llenguatge amb la realitat amb associacions inesperades, i els elements plàstics poden ser un piano, una clau, senyals de trànsit, fils, mitges llunes, els naips, el paper, els escuradents o les agulles de cap.

Serà precisament en la seva poesia visual i en la sèrie dels poemes objecte on aquesta manera d’entendre l’art, com una transformació visual, s’hi veurà més reflectida. En la poesia visual, Joan Brossa escurça la distància entre els mots i les coses, mentre que en els poemes objecte obre el ventall d’una nova realitat objectual, tot jugant amb la funció, la forma, i el nom de l’univers material que planeja dins el nostre entorn quotidià, mantenint així un peu a l’abstracció i un altre a la realitat, com més d’una vegada ha afirmat el mateix poeta. Parcerisas, "Joan Brossa, poeta de la il·lusió" a Joan Brossa. Poesia visual. Poemes objecte. Cartells. Generalitat de Catalunya, 1993.

Un altre element recurrent en els seus poemes és l’abecedari i les lletres. Sovint utilitzades com a metonímia, una part del tot, i com a metàfora, són un recurs per escriure missatges de contrapoder, sovint des d’una certa ironia molt seriosa, com a joc intel·lectual, parlant del que no es pot dir, del que no es pot escriure en uns anys de forta repressió i censura. És el cas de la litografia que presentem a l’exposició, en què l’artista sembla proposar un repte a l’espectador: que mirem atentament fins als límits de les nostres possibilitats per qüestionar-nos el que no podem veure.

És en l’etapa que el trobem a Granollers, l’any 1977, quan el Museu de Granollers organitza l’exposició "ACC1 Art Contemporani Català 1. Joan Brossa. Joan Miró. Antoni Tàpies", quan presenta per primera vegada una selecció de trenta-cinc poemes objecte, realitzats entre els anys 1950 i 1969, i vint-i-quatre poemes visuals triats per l’artista de les sèries realitzades entre el 1954 i el 1974. El Museu de Granollers havia inaugurat feia poc més d’un any el nou edifici quan s’inicià un cicle expositiu, proposat pels artistes Jordi Benito i Vicenç Viaplana, dedicat a l’art contemporani català: aquesta exposició va ser la primera proposta, tot i que no va tenir continuïtat. 

Bibliografia

• "Joan Brossa, poeta de la il•lusió" a Joan Brossa. Poesia visual. Poemes objecte. Cartells. Generalitat de Catalunya, 1993.
• Joan Brossa. Poemes objecte, poemes visuals i un muntatge. Fundació Pilar i Joan Miró, Mallorca, 1995.
• Joan Brossa, poesia i carnaval. Museu d’Art Jaume Morera, 1999.
• Llocs i camins de Joan Brossa. Fundació Joan Brossa, 2002.
• Joan Brossa, La revolta poètica. KRTU, 2003.
• Joan Brossa. Poeta de la imatge. Fundació Joan Brossa, 2005.