Joan Hernandez Pijuan

El pintor Joan Hernández Pijuan va néixer a Barcelona l’any 1931. Va estudiar a l'Escola Llotja i a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, i a París amplià els seus estudis de gravat i litografia. El 1956 és membre fundador del grup Sílex. Rep el Premi Nacional d’Arts Plàstiques l’any 1981 i el 1985 dirigeix el Taller de Pintura de l’Escola Eina. Des del 1989, exerceix de catedràtic de pintura a la Facultat de Belles Arts de Barcelona. 

Els diferents crítics d’art que han escrit sobre la trajectòria artística de Joan Hernández Pijuan coincideixen sovint en un mateix substantiu per descriure les sensacions que els provoquen les seves pintures: el silenci. També coincideixen en la importància del seu arrelament a un paisatge, a certs indrets topogràfics, com Joan Miró:  

[...] on transmuta l’energia de la terra en un art fecund: les terres aragoneses del pare, la Segarra materna i els camps de La Noguera. Dolors Juárez. Caminar en l’espai, 2002. 

Abans, però, d’arribar als seus paisatges de les darreres dècades, plens de llum clara, transparent i serens, amb mínims elements pintats que construeixen una arquitectura plana, bidimensional, en un primer pla, amb subtils dibuixos lineals d’arbres, cases, flors i gelosies, per deixar surar de manera esplendorosa el camp de color del fons, cal fer un recorregut llarg, biogràfic i històric, de la seva obra per situar-la en els inicis, en el context de l’informalisme català de finals dels anys 1950. I entendre com, a partir de la dècada dels setanta, s’endinsa en el paisatge. Tot i que, des de la nostra perspectiva històrica, trobem una gran coherència en les seves recerques de l’espai pictòric abstracte i gestual inicials i l’exploració paisatgística, més literària i poètica posterior. A partir del viatge a París, el 1958, i al llarg de quasi tota la dècada dels seixanta i després d’un preàmbul de l’imminent abstracció a partir de temes florals, Hernández Pijuan desenvolupa una obra, que anomena gestual a causa del rerefons d’expressionisme abstracte –especialment Franz Kline-, que l’instrueix.

I és aquí on el trobem al Museu de Granollers, amb una obra de l’any 1959 en què el contrast del color negre rotund, la pinzellada ampla i de llarg recorregut ens fan sentir el gest del braç, del cos del pintor quan s’enfronta al llenç. 

[...] però l’ocurrència més reiterada, òbviament, és implicar aquest treball amb els postulats de l’Action Painting. Hernández Pijuan sempre ha volgut matisar aquesta vinculació ja que la relació que hi estableix no és gens planera; només cal anotar, per exemple, que li interessa més l’espai transformat que no pas el gest o que sempre treballa amb una prèvia preparació de la superfície de la tela de forma que mai no és abordada de forma intempestiva. Martí Peran. Toponímia. Els llocs de la pintura. Hernández Pijuan. Notícia d’un paisatge.Museu Comarcal del Maresme-Mataró. 1994

Bibliografia

- Hernández Pijuan. Galeria Soledad Lorenzo, 1989.
- Hernández Pijuan. Pintura 1972-1992. Centre Cultural Tecla Sala, 1992.
- Hernández Pijuan. Galeria Joan Prats, 1993.
- Hernández Pijuan. Notícia d’un paisatge. Museu Comarcal del Maresme-Mataró. 1994.
- Hernández Pijuan. Obra 1993-1994. Galeria Soledad Lorenzo, 1995.
- Hernández Pijuan. Caminar en l’espai. Sala d’art Josep Bages, 2002.