Josep Uclés

El pintor Josep Uclés va néixer a Badalona l’any 1952 on estudià a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics. Des del 1975 viurà tota la vida a la Roca del Vallès amb la seva família. És testimoni de les transformacions urbanístiques i socials del seu entorn així com de la seva degradació i s’implica en la seva defensa

La seva primera exposició és a la Galeria Lleonart de Barcelona l’any 1978 i ja presenta un món nocturn, on els humans animalitzats i transvestits s’exhibeixen impúdics (Vicenç Altaió, 2014). La presència de la seva obra continuarà les properes tres dècades en totes les galeries importants de la ciutat, la Galeria Ciento, la René Métras o Dau al Set, com també a l’AB de Granollers, a més de projectar-se internacionalment de la mà del seu marxant Toni Estrany.

La seva complexa pintura s’allunya del corrents conceptual i matèric del moment i integra en un estil molt personal l’herència del món màgic surrealista que el vinculen amb Joan Ponç, amb un compromís polític molt actiu, de catalanista progressista, crític i ple de coratge en  la recerca d’una nova expressió estètica i moral desvergonyida on la sexualitat esdevé protagonista. L’element del caos, molt present a la seva obra, té a veure amb una natura fosca i catastròfica, que s’enfonsa. 

Uclés retrata amb acidesa i sarcasme els subjectes d’una societat moral putrefacta, sense distinció entre gent d’ordre i subversió, dins una lluita mítica i quotidiana, amb disfressa permanent. A la vegada, l’artista disposa d’unes eines que ha anat a buscar en la imaginació, el simbolisme màgic i la iconografia popular de l’erotisme i el món heterodox, fora del realisme, en un afany popular i seductor, alhora que ahistòric. Altaió, Vicenç: Uclés. Art+poesia+sexe+política 1978/1985. Museu de Granollers, 2014.

L’exposició Històries d’olors va ser presentada al Museu de Granollers i produïda pel Museu de Badalona amb l’aportació dels aromes i perfums del departament de creació de l’empresa Lucta. Proposava un recorregut a través del sentit de l’olfacte per la història a través de diversos ambients que van des de l’època ibèrica fins als nostres dies: la cabana ibèrica, les termes, el mas, la pesta, la indústria, etc., fins a dinou temes i s’incorpora un més, el Montseny,  quan el Museu de Granollers l’acull. A més va acompanyada d’una altra mostra, L’olor a l’art, on diversos artistes elaboren una pintura a partir d’una olor. 

Si pensem que la traducció plàstica d’una sensació olfactiva només és possible a partir de la percepció que aquesta genera, una imatge visual serà l’instrument plàstic que la traduirà mitjançant el color, la forma, etc., en una transformació eminentment emotiva, destacant-ne allò que pot tenir de més eteri, de més subjectiu i alhora evocatiu d’una olor. Conxita Oliver: Connotacions olfactives en la pintura,  L’olor a l’art. Museu de Granollers. Col·lecció d’Art Lucta.

Aquests temes i olors van acompanyats de les il·lustracions de Josep Uclés i d’un text poètic de Coloma Lleal; lectures paral·leles que lluny de reproduir les situacions, ofereixen una visió particular i independent dels temes, convidant la imaginació del visitant a deixar-se portar per aquest recorregut de suggeriments.

El text del Montseny el signa el perfumista Agustí Vidal:

El teló de fons del nostre Vallès és una muntanya enaltida, anomenada Montseny. És terra, monument i altar que, sostret a tot egoisme, s’ha convertit en patrimoni idealitzat de la humanitat. Les quatre estacions queden ben patentitzades i del verd esclatant de la primavera, sap cobrir-se de flaires penetrants a l’estiu, prendre el roig metàl·lic de l’aram a la tardor i amagar-se, tímidament, entre els blancs contrastats, arribat l’hivern. L’home i els seus companys del món animal gaudeixen del seu pregó de pau elogiada. Granollers és porta ampla d’aquest bocí de paradís, que desitja obrir a tothom perquè pugui accedir a aquest lloc de regalia, cultura i benestar amb una de les claus que la Diputació de Barcelona ha confiat al Museu de Granollers per tal que ens hi adreci degudament documentats. Que tothom s’hi senti convidat! Com expressa aquesta al·legoria pictòrica: salvem entre tots, el Montseny de l’esperit del mal!

I la creació poètica de Coloma Lleal diu així:

Només la humida tebior
de la molsa
i una profunda
lassitud
d’ànima obaga
roques arreu
i fagedes massa altes
i un esclat de tendresa
inesperada
lluny del cel
damunt les fulles.