Mare de Déu amb nen

La pintura sobre fusta a l’oli del MdG de la Mare de Déu respon al model iconogràfic de Marededéu amb Nen de tradició orientalitzant. D’aquella tradició queden les restes en els fons daurat i treballat amb incisions, que confereixen a la imatge un fons irreal i auri on situar una imatge d’alt contingut simbòlic. 

Aquesta taula, però, és un exemple del nivell artístic al qual es va arribar en certs tallers a l’entrada del renaixement pictòric europeu. La imatge amb rics i vius colors que contrasten amb el fons, dibuixen ambdós personatges amb preciosisme pictòric i cromàtic amb un treballat i minuciós traç, seguint els models del pictoricisme italià de l’escola de Siena que trobaran en Giotto un dels seus principals representats i mestres del cromatisme del quatre-cents. 

La Mare de Déu apareix coberta amb una gran mantó blau amb el Nen Jesús als braços en un espai creat a partir dels seus cossos sobre un fons daurat intemporal. Les figures aconsegueixen un volum en introduir la perspectiva i un subtil escorç en aquesta taula. Els personatges presenten trets estilitzats i formes anatòmiques allargades, que es poden veure clarament en els dits de la mà dreta i el coll de la Verge. Els trets facials de les dues figures són molt semblants: tenen les celles fines i llargues, la forma dels ulls ametllats i la boca petita i carnosa, i el mentó molt definit, el tret clarament diferencial el trobem en el nas, la Verge té un nas recte i fi, i el Nen té un nas propi d’un infant. 

El Nen Jesús amb rostre seriós. Sembla un nen gran, allunyat de la representació de Jesús nadó. Amb la mà dreta aguanta un lliri o una assutzena i amb l’esquerra es recull la túnica de color púrpura que representa la reialesa del personatge tant en el camp terrenal com en el diví, que li cobreix mig cos i deixa al descobert una camisola blanca i els peus nus. Les figures adquireixen un major naturalisme per la posició del cap: els dos personatges tenen el coll una mica girat, la Verge mira directament a l’espectador mentre que, en canvi, el Nen Jesús té la mirada perduda cap a la dreta. 

El color daurat adquireix en aquesta pintura un gran protagonisme, tant en el fons de la taula com en l’ornamentació que també trobem en el vestit i la túnica de la Verge, en alguns detalls brunyits, però sobretot simulant brodats de fil d’or (brocats) en el vestit de la Mare de Déu. La Marededéu, que apareix sense corona, es presenta amb un mocador blanc de lli que li cobreix els cabells i per sobre porta el mantell blau que a representaria la justícia i la saviesa. Les dues figures apareixen amb una aurèola de forma circular, i adornada amb orles i fistons, que ens assenyala el seu origen diví. 

La taula té una composició geomètrica en forma piramidal que fuig del decorativisme per plasmar el que és essencial. La forma triangular d’àmplia base estabilitza la composició, i dóna immobilitat i serenitat a la imatge. L’aplicació de la llum és homogènia, l’artista utilitza la llum per donar relleu a les figures i per treballar els plecs de les robes, per aconseguir així un major realisme en la pintura.

Procedència

Del cas de la Mare de Déu amb Nen del MDG es desconeix la seva procedència. La pintura sobre taula consta registrada en l’antic inventari del Museu del 1943, sense determinar-ne la procedència. En tractar-se d’una peça d’un bona factura pictòrica i que, evidentment, tenia com a regents i prenia com a exemple altres peces d'estimalbe valor artístic, fa difícil atribuir-li un origen local vist el context productiu del moment. Així doncs, caldria atribuir-li una execució en un taller probablement no català.