Mare de Déu del dàtil

Pintura a l'oli sobre taula d'autor desconegut, formada per diverses taules de poc gruix encolades entre si i reforçades per tres travessers verticals. La peça hauria estat restaurada en algun moment i mostra un entelat del suport de fusta per la part posterior així com evidències de retocs en alguns personatges i un vernís a base de resines, actualment oxidat, que resta lluminositat a la pintura i vela en part del paisatge de fons.

La composició és clàssica i compensada, al centre la Mare de Déu amb el Nen, a la banda dreta Sant Josep, l'ase i un angelet agenollat pregant. A la banda esquerra s'hi obre un fons de paisatge amb petits turons i una vegetació esbossada. La composició queda perfectament tancada per la figura de l'àngel de l'esquerra, situat lateralment, que amb el seu gest encercla i emfatitza el grup principal, Mare i Fill. La Mare de Déu va vestida amb frondoses vestidures, molt treballades en els plecs. El Nen Jesús es mostra dret i totalment nu a la falda amb un gest que resulta poc natural. La resta de personatges resulten més anecdòtics. Una apreciació que es fa encara més evident per la diferent factura pictòrica, la de la Mare de Déu amb el Nen molt superior a la resta, fet que podria fer pensar en la presència de més d'una mà artística i tal vegada permetrien situar aquesta peça com una obra de taller. De fet, la Mare amb el Nen recorda models italianitzants, d'on probablement se'n va rebre una influència directe. Per contra, el paisatge de fons és encara hereu d'una tradició flamenca.

La temàtica, tot i que esdevé més un pretext que un relat en sí de la història, és el Descans en la fugida d'Egipte. Les claus iconogràfiques són clares: l'arbre darrera la Mare de Déu asseguda que s'endevina una palmera; la presència de Sant Josep amb un ase al costat dret i els dos angelets tancant l'escena, el de la dreta amb una palma a la mà. Així mateix significatiu és el fruit que mostra la Mare de Déu que s'assimila a un petit dàtil, exemplificant el miracle de la Palma dels Justos.

La fugida a Egipte així com les seves múltiples narracions va ser molt popular en l'art, però durant els segles XVI i XVII l'escena va anar guanyant el primer pla en front del paisatge i va enriquir-se amb una major presència d'àngels en diverses actituds. De fet, després del Concili de Trento (1545-1563), els altres relats i detalls de la infància de Jesús van anar desapareixent a exempció del miracle de la palmera, però amb variants. La més significatica serà la desaparició de l'ase, que es va considerar un animal indigne de conduir a la Mare de Déu i quan aquest apareix a l'escena, per gust o tradició, serà un àngel o Sant Josep el que el condueix, com en el cas de la pintura que aquí ens ocupa. Aquest últim element, sumat a l'anàlisi estilística que relaciona la pintura amb models italianitzants, ens permet situar aquesta obra en ple segle XVII.

Procedència

La pintura sobre taula consta registrada en l'antic inventari del Museu del 1946 amb el número 157, sense determinar-ne la procedència i anomenant-la “Verge de la pruna”. Amb aquest nom havia estat coneguda fins la data, quan una mirada més atenta ha permès identificar la fruita com un dàtil i l'escena com el Descans en la fugida d'Egipte.

Iconografia

La font iconogràfica del tema es troba a l'evangeli de Sant Mateu (II, 13-18), l'únic dels evangelistes que recull passatges de la infància de Jesús. El relat explica que un àngel es va aparèixer en somnis a Josep i el va avisar que fugís a Egipte per evitar la matança dels innocents ordenada per Herodes. El relat, però, es va ampliar en els Evangelis apòcrifs i en altres relats com la Llegenda Daurada amb anècdotes i miracles ocorreguts durant aquest viatge. Un d'aquests miracles és el de la Palma dels Justos, base iconogràfica d'aquesta pintura. El relat, extret de l'Evangeli del Pseudo Mateu, explica que en el tercer dia de viatge, Maria es va sentir cansada i veient una palmera va demanar descansar-hi a l'ombra. Al veure-la plena de dàtils va demanar a Josep que en tallés per a ella, però aquests eren massa alts. Aleshores, Jesús va ordenar a la palmera que s'ajupís per donar de menjar a Maria. I tot seguit va ordenar a la palmera que trenqués les seves arrels per fer brollar aigua i donar de beure a la seva mare. En recompensa, Jesús atorgà a la palmera el dret de ser companya dels arbres del paradís, i en aquell moment van aparèixer tres àngels que s'endugueren una palma que, en endavant, serà la recompensa dels justos i els màrtirs.