Ramon Guillén-Balmes
Ramon Guillén-Balmes (1954-2001)
Arqueologia d'Artista-Objets trouvés, 1991
Materials diversos
Dues vitrines, 101x174x22cm c/u
La primera conté les peces del núm.1 al núm. 30, excepte la núm. 28, i la segona vitrina conté una única peça, la núm. 28.
Projecte d’adquisicions d’art contemporani,1989-1992
Núm. inv. 7071
Ramon Guillén-Balmes va néixer a Cornellà de Llobregat l’any 1954 i va morir prematurament el 2001, quan tenia quaranta-set anys. Va estudiar a l’Escola Llotja. El 1978 forma part del Taller Experimental d’Arts Plàstiques. Dos anys més tard, amb set membres més d’aquest grup (TEAP), varen constituir el grup Usquam. Paral·lelament a la seva carrera artística, va desenvolupar una important tasca docent a l’Escola Massana.
La seva obra s'emmarca dins del camp de l’escultura i es caracteritza sobretot per la recerca sobre les relacions interpersonals, pel desig de connexió amb l’altre a partir d’escoltar-lo. El procés de creació de l’artista comporta un dibuix previ, que Guillén-Balmes reivindica com a forma de pensament, associat també a l’ús del dibuix científic. Aquesta tècnica de treball, la iniciava a partir de recollir la demanda d’un client, sovint amics artistes, l' anava enregistrant en una llibreta de notes. Posteriorment, realitzava una fotografia testimonial de la primera prova de l’objecte artístic adaptat a la persona, que comportava una petita coreografia, tot i que era estàtica, i concloïa el procés quan aquella demanda privada, sovint força íntima, passava a ser pública. Les peticions podien tenir tant un caràcter força funcional i pràctic com també més abstracte i simbòlic. A l’artista li agradava treballar per encàrrec amb l’objectiu de crear obres fetes a mida, amb un model d’ús, buscant satisfer el desig de l’altre, per damunt de l’aspecte funcional.
Les qüestions que abordava podien tenir diversos orígens: un mal físic que el portava a construir un artefacte per humitejar el genoll, o dolences més espirituals, com la peça capaç d’unir el cor amb el tot. De les seves obres es desprèn el desig de curar el dolor dels altres, simultàniament a les idees de fragilitat i vulnerabilitat humanes, reforçades per l’ús d’un material tou i flexible com el feltre, sovint en blanc, que accentua l’aspecte benigne, amable i guaridor de la resposta artística.
Entrevista amb Ramon Guillén-Balmes feta per Alberto Caballero, Arqueología de artista:
Quizás los materiales, por su calidez, se relacionen al cuerpo, a la piel, los fieltros, las maderas. El hecho de que estos materiales se presenten en su textura y color natural, por un lado, y el parecido formal con algunas partes del cuerpo, por otro, recuerdan herramientas, extensiones del cuerpo, herramientas del tacto, con asas para agarrar, mangos, etc. Hablo de prótesis sobre todo en aquellos trabajos que están previstos para una cierta función, los que llamo propuestas o encargos. Encargo porque existe una relación directa con la persona que me expone un deseo y a la que yo respondo con una propuesta para una pieza, un “modelo de uso”. Este proceso de trabajo, que me relaciona artísticamente con los demás, necesita de vez en cuando volver al dibujo y al pequeño objeto obtenidos de una manera más fluida, menos tecnológica. Los “objets-trouvés” que conforman la “arqueología de artista” solo pretenden ser un pequeño examen de sentidos e inquietudes formales, y por supuesto son el resultado de una necesidad. http://www.geifco.org/actionart/actionart03/nmf/_DELCUERPOALAMARCA/balmes/index.htm
Però l’aparença de material mèdic dels seus encàrrecs-escultura, com si es tractés de crosses o pròtesis, queda lluny de l’asèpsia freda i clínica. S’acosta al cos sens dubte també amb un punt càndid i lúdic, ja que calia una bona dosi de sentit de l’humor per acceptar el seu joc, com quan en una exposició convidava l’espectador a trencar la vitrina i emportar-se’n l’objecte, desafiant els formalismes sense deixar de banda la reflexió i la crítica. O en el cas de l’exposició del Museu de Granollers, En el rastre de la llum, en què els seus artefactes estaven sense vitrina, col·locats en llocs estratègics mig amagats, i l’artista esperava que els espectadors els toquessin.
Bibliografia
- En el rastre de la llum. Museu de Granollers, 1996.
- Espais interiors. Margarida Andreu, Andrea Busto, Joan Duran, Ramon Guillén-Balmes, Xavier Manubens, Carme Sanglas. “El Roser” Sala d’Exposicions. Escola Municipal de Belles Arts, Lleida, 1990.
- Escultures. Adquisicions de l’Ajuntament de Granollers 1991-1992. Ramon Guillén-Balmes, Jordi Colomer, Jordi Benito, Pep Duran i Esteva. Museu de Granollers, 1992
Lectura convidada d'Ester Xargay
El Museu convida a persones vinculades a l'art i a la cultura perquè triïn una obra i elaborin, des de diferents llenguatges, una lectura personal.