Ramon Martí Alsina

El pintor del realisme Ramon Martí Alsina va néixer a Barcelona l’any 1826 i hi va morir el 1894. El mateix any que moriren també el seu mestre Lluís Rigalt i el seu deixeble Joaquim Vayreda, tots representants del paisatgisme català, un gènere pictòric del segle XIX estretament lligat a la història i a la cultura catalanes. L’any 1845, el jove Martí Alsina, quan només tenia dinou anys, deixa els estudis de filosofia i les classes nocturnes de l'Escola Llotja i decideix guanyar-se la vida com a pintor: feia retrats i paisatges de les rodalies de Barcelona i obrí un taller, que es convertí en escola d’ensenyament artístic contrari al que s’impartia a Llotja, amb alumnes joves com Joaquim Vayreda, Modest Urgell, Francesc Torrescassana, Josep Lluís Pellicer, Josep Armet o Jaume Pahissa.

El 1852, Martí Alsina comença també a treballar de professor a Llotja i el 1859 és elegit acadèmic de Belles Arts, càrrec que renuncià per raons polítiques l’any 1866. El 1870 és destituït de la plaça de professor de Llotja davant la negativa a jurar la constitució de la monarquia amadeista. No torna a recuperar el càrrec de catedràtic fins al 1873, proclamada la Primera República. L’any 1855, Martí Alsina va a París a visitar l’Exposició Universal i hi veu l’exposició de Courbet “Realisme" en què descobreix els pintors de l’Escola de Barbizon. Aquest viatge marca un canvi en la seva pintura de paisatges, fins ara influenciats pel seu mestre Lluís Rigalt (sentiments romàntics amb un interès temàtic per la terra, lligat tant al realisme com a la Renaixença amb la descoberta del país, que recull a les seves pintures de runes arqueològiques), sota la influència aquest mateix del paisatgisme alpí de la mà del pintor suís Alphonse Robert. Les noves influències de Martí Alsina són Courbet en les marines, Rousseau en el tractament del bosc i Corot en el tractament formal i la llum com es pot veure a la seva obra Camí de Granollers. 

Entre els anys 1868 i 1874, promou a Barcelona la Sociedad para Exposiciones de Bellas Artes, que organitzava exposicions de pintura i escultura. Els paisatges que hi presenta tenen títols que donen la visió concreta d’un indret real o dels estats atmosfèrics i lumínics de la natura: El camí, Paisatge amb atzavares, Arbreda i efecte de vent, entre d’altres. Són els anys que, sovint, al matí, agafa el tren a Mataró, d’on era la seva mare, inaugurat el 1848, i amb el seu fill Camil recorre camins a peu fins a Argentona i la Roca del Vallès prenent apunts i notes del natural. Més tard, passà llargues estades estivals a Argentona, quan el seu fill Ricard es casà amb la filla d’una important propietat coneguda com Can Castells. Tornà a recórrer a peu els camins de les rodalies que el portaren sovint també fins a Granollers, consolidant els vincles amb aquests indrets.

En la seva maduresa, durant la dècada de 1870-1880, també cultiva el paisatgisme urbà, pròxim al quadre de costums, una temàtica més moderna, més progressista, més contemporània i més cosmopolita que el paisatge rural, com els cèlebres quadres del Bornet i del Boulevard de Clichy en dia de neu. Però coincideixen en aquesta època una altíssima productivitat dels seus diversos tallers, on treballen desenes d’artistes i aprenents i també una reconeguda pèrdua de qualitat de les seves obres, signades posteriorment per ser venudes. 

Aquests estudis i notes pintades a l’oli, un cop enllestida la seva funció com a tals, l’artista les considerava també obres acabades, les signava i les valorava per posar-les a la venda. El seu format oscil·lava entre els quinze i els cinquanta centímetres d’alçada per uns trenta a noranta d’amplada. Maria Teresa Guasch,"Ramon Martí Alsina i la pintura de paisatge". Cent anys de paisatgisme català. Lluís Rigalt, Ramon Martí Alsina i Joaquim Vayreda. Museu d’Art Modern del MNAC-Barcelona, 1994. 

L’any 1879 fa una llarga estada a París i probablement coneix l’obra dels impressionistes, les vistes urbanes de París, de Renoir i Monet, i les obres menys conegudes de l’escola naturalista francesa. En els anys 1880, les millors obres de Martí Alsina coincideixen amb les dels francesos en un abandó del detallisme, una factura més lliure, més esbossada i en l’adopció d’un enfocament nou i intranscendent, que prepara el terreny al paisatgisme naturalista del primer Modernisme de Casas i Rusiñol.  

Bibliografia

• Enric Jardí, Història del Cercle Artístic de Sant Lluc. Edicions Destino, 1975.
• Enric Jardí, "La pintura al temps del Modernisme". El temps del Modernisme, cicle de conferències fet a la institució cultural del CIC de Terrassa, curs 1979-1980.
• Joan Lluís Marfany, Aspectes del Modernisme, Curial, Barcelona, 1982.
• J. F. Ràfols, Modernisme i modernistes. Edicions Destino, 1949.
• Cent anys de paisatgisme català. Lluís Rigalt, Ramon Martí Alsina i Joaquim Vayreda. Museu d’Art Modern del MNAC-Barcelona, 1994.